Camí al Serrallo

Un relat de: mariamingorance
L'olor a humit, el port proper
els ulls llagrimosos, com un bot d'aigua a arrabassar
el cap sobre un llit de somnis difusos
els peus pendents de no trepitjar la femta de les rates de mar
les cares comencen a ser conegudes de tant desconegudes
i no hi ha res com imaginar un accident amb feliç final...

M' acosto poc a poc al port,
al port de l'experiència
al port de la infantesa i la innocència
al port de la il•lusió i les ganes de canvi
al port de la millora...

Cada dia de camí al Serrallo...
vaig construint el moment de fer-nos grans
i vaig estimant amb més força les primeres petjades.

Comentaris

  • Agraïment[Ofensiu]
    mariamingorance | 31-07-2015

    Aleix, moltes gràcies pel seu comentari i per compartir la seua experiència. El poema descriu una experiència vital, com vostè ha esmentat, i, per a mi, no hi ha res més vital que despertar sentiments i records positius en altres persones.


    Una forta abraçada, Maria.

  • El gran barri[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-07-2015 | Valoració: 10

    Aquest magnífic barri tarragoní és el protagonista d'una gran experiència vital. Molts records al restaurant La Puda, al costat de l'església del Carme. Una forta abraçada i reconèixer que m'has deixat de pedra, positivament de pedra amb la forma del poema. El contingut és intens i les descripcions sempre són retalls personals. Que m'ha agradat molt, vaja. Fins aviat!

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de mariamingorance

mariamingorance

25 Relats

17 Comentaris

13139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Vaig nèixer el 23 de setembre de l'any 1995. Com podreu veure, per la meva edat, no puc explicar massa experiències... Només puc dir que sóc de La Sénia (Montsià) i que actualment estic estudiant Doble Grau d'Educació Infantil i d'Educació Primària.
M'apassiona l'educació, la música i la poesia. Fa quatre anys vaig decidir que llegir poesia no era prou, que ara volia escriure'n. I això és el que intento.