Cercador

Llista categories

Calor

Un relat de: isa gracia

Es estiu, el calor et crema la pell, el teu cos bru pel sol de mica en mica comença a gotejar.
Sues.
Odiós! Penses mentre procures trobar l'ombra d'algun arbre que et pugui deixar escapar de la terrible angoixa que et suposa l'escalfor ofegant d'aquesta època de l'any.
T'estires i creus que la manca de moviment i la falta de sol damunt teu et farà passar el malestar però tot i això la dilatació de les venes i la sopor que et proporciona gratuïtament el sol no s'aturen.
Canvies de postura, potser l'altre banda de l'arbre es més fresca.
El teu cos plora, plora llàgrimes desesperades de calor, llàgrimes refrescant que et fan sentir brut, que et fan sentir encara més angoixat. Necessites cridar, penses en la possibilitat de fer-ho però el teu cos ha perdut les forces i només l'intent de respirar el baf calent que t'envolta et cansa.
Et sents marejat, agobiat.
Et mires les mans. Et degoten, i les gotes son d'un color marró. De sobte te n'adones, t'ha desaparegut el dit gros i de l'altre només queda la meitat, la mà està desapareixent de mica en mica i sota d'ella trobes un bassal d'aigua de dits. Les cames de mica en mica han passat a regar l'arbre que fas servir per amagar-te del sol. T'espantes, però ja no hi ha solució.
Només queda el teu cap que pensa, allà tocant a terra.

Comentaris

Afegir comentari

uau![Ofensiu]
Capdelin | 17-06-2006 | Valoració: 10
no t'havia llegit mai... avui he llegit dos dels teus relats:
tens una imaginació bestial, una forma d'escriure original, diferent... ens dibuixes escenografies noves, impactants... i arribes a tocar el costat amagat de les coses...
En aquest relat... he gaudit d'una forma surrealista i irònica de la calor... usant l'exageració in extremis, fins la descomposició o desintegració del cos... i és que quan sentim una sensació forta és com si morríssim en ella, la resta del món i nostre no existeix, tot es concentra en aquella sensació que ens elimina temporalment...
Tens talent, força i una ment profunda que arriba a la profunditat de les entranyes de les coses.
ptons i una abraçada
Molt bé[Ofensiu]
AINOA | 25-07-2005 | Valoració: 10
Oi quin relat més bonic.
Es descrit molt bé aquests fenomem meterologic com es la calor, i totes la sensacions que desperta el sentirla.
M'agrada molt com escrius, et seguire llegint.
Una abraçada.
Impactant, inesperat...[Ofensiu]
Carme Cabús | 25-06-2005
...i imaginatiu. Ben conduït, ben escrit.
Molt bé, Isa.

(calor és femení: "la calor")
Recoi![Ofensiu]
ROSASP | 19-06-2005
Sento la calor que em derriteix con un gelat. Fins i tot els pensaments semblen tornar-se rius de suor, llegint el teu relat.
Molt bona descripció, la calor travessa les paraules que semblen anar-se difuminant com el cos del protagonista de la història.
Tot va minvant, només queda un final estrany i molt original i un cap desorientat davall de l'ombra d'un arbre.
M'agrada, sobretot llegir-lo un dia com avui a 34 graus a l'ombra.
Vaig a engegar l'aire acondicionat, encara vull fer moltes coses en aquesta vida!

Benvinguda, una forta abraçada i fins la propera!
calor[Ofensiu]
donablanca | 28-02-2005 | Valoració: 10
valoro molt aquest toc surrealiste, oníric.
malament rai, no ha pogut trobar l'arbre.
Que extrany....[Ofensiu]
sempre | 29-12-2004 | Valoració: 8
ets molt descriptiva, i ja t'he dit que no m'acostuma a agrada, però em sorprens.És un tipus de descripció diferent, gens redundant, molt realista i suposo que és aquest fet que fa que m'agradin els teus escrits.