Calmar la bèstia

Un relat de: markitus

Avui fa un any que en Pol ho va deixar amb la que era la seva xicota. Des d'aquell moment no ha tingut cap més relació, al principi bàsicament perquè no estava bé, li va afectar molt el trencament i d'altra banda perquè d'alguna manera no en tenia ganes. Però ara ja fa un any i tot i que no li ve de gust començar una nova relació, si que té un desig que no es pensava que li podia afectar tant, vol follar parlant clar. Fa molt que no ha tingut un afer amb ningú i el cos li ho comença a demanar, d'aquesta manera entén que és una necessitat del cos. Tampoc va tan calent com per desesperar-se, però si que en té ganes.
Desideix sortir a veure si té sort, queda amb uns amics i surten, però tot i passar-s'ho bé torna a casa de la mateixa manera que ha sortit, sol. Però no es rendeix i segueix sortint, però clar és tant tímid que li costa, de tota manera també s'adona que aquesta mena d'ambient llibertí no existeix i el sexe segueix sent un tabú, es segueix considerant com alguna cosa molt seriosa, quan en el fons hauria de ser natural.
Van passant els dies, els mesos fins a arribar al segon aniversari del seu trencament i segueix de la mateixa que ara fa un any, res de res, ni un trist petó, res. El desert del Gobi és una broma al costat d'això. Comença ja a estar un pèl neguitós, tot i que recórrer al recurs del massatge a una mà, no li acaba de convèncer.
Però un amic l'ha trucat i li ha dit que si el vol acompanyar a un club d'aquests on les dones fumen i et tracten de tu, bé ara potser tampoc poden fumar, en tot cas ho canviem per dones que masteguen xiclet i et tracten de tu. En qualsevol cas tot i els dubtes que té, ja que mai ha estat en un local d'aquests, li diu que si, en el fons pot més l'instint animal que res més.
Un cop allà els dos es posen a la barra i demanen una cervesa cadascú, es posen a xerrar entre ells comentant les belleses que corren per allà. Era cert pensava en Pol, eren guapíssimes. Es fixa en una que era una autèntica bellesa, en el negoci de la carn seria un bon exemplar, en veure que la mirava, ella somriu i se li apropa. En Pol es posa nerviós, un nus a l'estómac s'apodera d'ell. Ella es presenta, es diu Natasha i per l'accent no sembla que sigui de Ripoll. Ella somriu quan veu que en Pol està nerviós, però poc a poc ell comença a deixar-se a anar i aconsegueix completar una frase de més de tres paraules. Tenen una conversa normal de dues persones que no es coneixen de res, però a ell li agrada s'hi troba còmode i ella és agradable també, però dura poc ja que en un moment donat ella li acaricia l'entrecuix, ell està excitat però a la vegada es queda tallat però ella segueix jugant i li fa posar una mà al seu cul, en Pol està encara més excitat. Llavors ella li proposa anar a una habitació per fer cosetes marranes, ell dubta, gira el cap buscant el seu amic, però no el veu. Al final li diu que si i ella l'agafa de la mà i fa que el segueixi. El du a una habitació, li diu que es despulli i ell es queda parat i diu "ja?", i ella amb un to de no entendre res diu; "que vols follar vestit?", ell se sent tonto i l'obeeix, ella se li apropa i el fa tumba en un llit, es posa a sobre i comença l'exercici. Passa l'estona i en Pol veu que no està disfrutant, allò no funciona, tot i que ella és una bellesa, no pot, falta alguna cosa.
Passa el temps que havia pagat i encara no havia acabat. La Natasha se'l mira i li pregunta si és que no li agrada, però ell ràpidament li diu que ella no és el problema, sinó que per això necessita altres estímuls, necessita sentir alguna cosa, que no pot fer sexe per sexe. De tota manera ell està desconcertat, venia a solucionar problemes de calentura i resulta que no només no els ha paliat, sinó que ara veu que no pot anar de putes, no pot fer sexe sense sentir res, enveja al seu amic que sí que pot, ell voldria ser com el seu amic, anar allà ficar l'eina i apa, però no.
Passen els dies i segueix de la mateixa manera, es comença a angoixar i el seu problema es converteix en una obsessió, no sap què fer, recórrer a internet però se sent idiota, ridícul.
Una nit decideix anar a un pub de prop de casa a pendre una cervesa i així esvergir-se una mica, la setmana havia estat llarga, carregada de feina i necessita tranquil·litat. Sap que allà posen bona música i coneix força gent. Hi arriba però només hi ha el Marc a la barra i la Julia, la seva dona. S'asseu a la barra, demana una cervesa i comença a xerrar amb ells. Al cap d'una hora comença a arribar gent i el Marc i la Julia deixen la conversa per servir, llavors el Pol es queda a la barra pensatiu, bebent fins que una veu femenina trenca aquell estat de lavitació espiritual. Gira el cap i veu una dona que li somriu, és força bonica, té els ulls blaus, una llarga cabellera morena, una pell força blanca però fina i vesteix força formal. Ella s'asseu al seu costat i es presenta. Es diu Sonia, es veu simpàtica i molt agradable. En Pol gràcies a la segona cervesa ha aconseguit deixar una mica al marge la timidesa i pot mantenir una conversa normal amb aquella dona.
Al cap d'una bona estona encara xerren, riuen, la veritat és que els dos s'ho passen d'allò més bé, han connectat perfectament. En Pol cada vegada la veu més bonica, li agrada i al mateix moment se'n fa creus que una dona com aquella estigui allà parlant amb ell sense haver fet cap esforç.
Després de tres hores de conversa, risses, cerveses i pauses per anar al lavabo per complir amb la crida de la natura, la Sonia li proposa marxar del pub. Quan són a fora ella li pregunta si la convida a casa seva, en Pol diu que si sense pensar-s'ho però a la vegada emocionat. En arribar a la porta del pis ella se li llença al damunt i el comença a besar, entren i es dirigeixen cap al dormitori directament. És una nit impressionant pel Pol, feia molt de temps que no tenia una experiència com aquella, ni amb la seva exnòvia havia tingut una nit com aquella.

En Pol obre els ulls, la claror que entra per la finestra l'ha despertat, somriu, està relaxat, es posa de costat però veu que la Sonia no hi és, la crida, però no respon. S'incorpora i en anar a aixecar-se veu un sobre a la tauleta de nit. L'agafa i veu que hi posa "gràcies", l'obre i a dins hi troba dos cents euros.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

29583 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.