Calma'm els mots i torna-me'ls orgasmes

- Shhhhist!- fa ell, mentre acarona el rostre de la dona i li relaxa les faccions de tant de neguit de tant de zum zum zum zum de la veu que no calla, cervell xerramec que li mina el repòs.

Estan en un sofà, estirats, a les fosques més fosques que les Índies Fosques (que hi ha qui diu que és esperen la vida els no gestats).

No es veuen i es veuen, l'home i la dona.

Ella parlaria i no pararia, però ell ha après a canalitzar-li aquella energia. Aconsegueix, amb suau amanyagament i i mínims mots aplacaires, que quasi s'adormi com una nena. Aquell 'quasi' que, no se sap com, s'empalma al desig
que amb descontrolada fermesa i insistència descarregarà l'èxtasi, amb majúscules.