Callo per no perdre

Imatge arraconada en bohèmia cosmopolita,
anacoreta dels somnis,
caixa de Pandora dels somriures.

Compte de crèdit de ma solitud
espina de roser trepador :
em declaro clau vençut.

Ets nou fil d'aranya que es creua,
- cabdell ple de nusos a les mans -
punxes com agulles al membre
del teu club de dubtes el més gran.

Tens nom d'amulet descolorit
el pronuncio convidant-te
a la solemnitat d'un demà atzarós
on el destí lloga encara cambra..

El teu record apaga ma cigarreta,
censura tota altra addicció,
em manifesto - amb sorpresa - partidista
del que evoca ta tímid cos.

Vull els teus sons comprimits
- petons intensos-
deglució folla de la meva mala llet,
mai sabràs si no preguntes
sempre evitaré em robin aquest alè…