Callar...

Seure al teu costat, abaixar la mirada. Escoltar-te i callar, sentir-me miserable...
Pensar en què hauré fet, què tan horrible perquè te m'escapis
te m'escapes de les mans, per un error però m'estàs matant..
I tu no ho saps, jo et dic no passa res,
el que tu no saps és que per dins estic desfet.
Provaràs de fer-me entendre que no et fas cap mal
que tot funciona millor que mai, de veritat
i jo faré que sí amb el cap
però entre les mans tinc un somni trencat:
haver pogut fer-te feliç i no fer-ho
fallar-te, no saber què dir-te, què fer.
Mentre et dic que estic molt bé, pensaré el perquè,
el motiu, allò de què escapes
no sé si sóc jo, o ets tu qui s'equivoca.
Jo també et podré fer mal, però diferent.
Et puc mentir, et puc deixar,
però no marxaria del teu costat,
no et faria tant de mal.
I saps que estaria amb tu passés el que passés,
però potser ja no em necessites,
potser ja t'has cansat i has fugit,
sense donar-me temps a dir-te "prou, si és que m'estimes"