Cercador
Calla, cony
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Sé que ets una persona que, encara que no ho vulguis admetre, has patit molt.
Sé que les ferides acumulades dins teu criden masses carícies negades.
Sé que de cap manera suportes la feblesa.
Saps (no dic creure perquè mai admets un dubte i les teves creences esdevenen realitats)que la més mínima aparença de feblesa pot ser aprofitada per aquesta gent cabrona que pobla el teu món.
Per ves tu a saber què, prendre't.
Sé que la injustícia s'ha acarnissat en tu. Fins i tot, allà on més dol: El teu propi menut.
Sé que no hi ha rés a fer. Que la seva mort és imminent.
Una vida curta, però immensa i delicadament bella; fins a fer mal, l'ha fet madurar esdevenint un mestre autèntic. En plena infància.
Per això, quan agafàvem el taxi des de l'hospital, per tal de morir a casa,com ell ha triat; Vas muntar tal pollastre, ni jo vaig saber. Ell mateix et va haver de posar al teu lloc.
-Tranquil·litzat d'una vegada mama. No em penso morir al taxi; així que CALLA'T.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Clar de lluna | 27-02-2008
...tela relat! Trist, però amb un toc d'humor molt encertat! M'ha agradat molt!
Una abraçada! -
Shhhht!!![Ofensiu]Capità Borratxo | 25-01-2008 | Valoració: 10
Impactant final d'una història que es repeteix a totes les cases (la de la mare incordiant).
Enhorabona pel relat! -
Es un escrit[Ofensiu]RATUIX | 03-12-2007
brutal. Inesperada força davant el terrible dolor.
Un autèntic impacte.
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428804 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com