Call me when you're sober

Tinc tant que dir-te, tinc tant que aprendre de tu, tinc que tornar aprendre a veure la vida igual, perquè crec que et dec molt. Ara que m’he quedada estancada en un lloc que no puc sortir, perquè no puc viure sense tu. Els meus dits s'enfonsen per el piano, al tocar les tecles, al formar la melodia dels meus sentiments, perquè he sigut i sóc una canalla, que no sap acceptar el que sent, no sap acceptar-se a ella mateixa perquè té por, por de cagar-la com sempre,no sap que ara ja no pot ocultar-se més, que ho té que dir, ho té que cridar tot ho amagat.
No fa falta que em treguis la mirada per entendre tot, perquè tenim la lluna que ens balla, que ens acompanya lentament amb la seva llum, que ens acaricia lentament la nostre fràgil rostre. Vull que em deixis enfonsar-me amb tu, deixa’m fer-te feliç, fer-te veure el veritable amor, perquè només tu fas que em desperti, que perdi la por...
Ara ho demés està en les teves mans...
Només espero les teves trucades de quan vas ebri, perquè necessites aquelles paraules absurdes meves, perquè tu saps que em fa feliç.
Només tu saps continuar això...