Calidoscopi ensopidor

Només la teva presència em deslliga del buit que em provoca
la teva absència, i tenir-te augmenta la meva pena en acomiadar-me.
Maleït el dia que et vaig conèixer, i beneïda la meva sort
d'haver-te trobat. Ets el meu nociu capritx. Advertències
desenganyants resten sota tones d'ignorada raó, sepultades per
l'ensordidor desig.

Recordo la primera com si fóra l'última: al cel, cirrus tintats de
robí pel tímid cor celeste. La vetusta atzurita vetllà la trobada i
quedà com a etern testimoni. Maragdes espurnejants em cridaren a
provar-te i intercanviàrem càlids i fugaços petons. Ens envoltàrem
d'un dens i nacrat mantell. Una aroma de rosada avivà la flama i
una etèria barcarola féu vibrar la meva ànima. Una eufòria malsana
s'internà en el meu esperit. Les branques es relaxaren i es
replegaren, les arrels es desenterraren i les roges flors es tancaren.
Com un núvol, surí.

Damunt la sorra s'extingí el foc. Aterrí de l'emmascarada
perfídia. Entre les meves mans et dissipares i l'enyorança
s'apoderà de mi. Un gran remordiment em turmenta cada pic que
ens acomiadam: el plaer m'ha fet dependent de tu, però la toxicitat
d'aquest amor colpeja brutalment la meva consciència.

El desig és superior a la meva força de voluntat. Prefereixo
embenar les flors, sentir marcir les fulles i renunciar al bell fruit per
satisfer aquest sentiment que m'escorxa.