Calfred

Un relat de: Melcior

Assegut a la terrassa
de la talaia de la casa ,
veig passar indiferent
part del bestiari urbà.

Xais marcats de propietat
guineus plenes d'enveja ,
llops traïdors i malfiats
porcs, goluts, desgrats,
rates, indigents, sense escrúpols
conills, covards que gemeguen .

Fugiré prest a dins del bosc
lloc íntim, tresor secret ;
així que m' endinso en ell,
un calfred tremolós
em puja lent per l' esquena
sacsejant la biga mare .

No és dels déus privilegi
sinó de mortals criatures
tenir moments de benestar .

Se'ns fan menudes les lletres
per descriure sensacions,
ho farem doncs, planerament ...
camps on hi llaura l' amor
prats on el Sol s' hi recrea
cabalosos rius de sentiments
bufades de vents llibertaris
rierols de passions
pluges d' il·lusions
calamarsades d' esperances
balmes i racons d' harmonia
cims, amics de la pau
nevades de generositats
penya-segats de somnis i utopies .

Per sort sé on és la clau
d' obrir aquest pany, tan ocult ,
del portal dels mil camins .

Així que deixo els arbres
el calfred de l' esquena
s' esvaeix lentament,
llamp del cel!
quin greu que em sap .

Comentaris

  • Buscava la brisa i he topat amb el calfred...[Ofensiu]
    M.Salles | 16-12-2008 | Valoració: 10

    i m'hi he aturat, perquè també en tinc un de "calfreds", però al contrari que la brisa (que també he trobat) s'assembla poc pel tema que tracta. De vegades les coindidències i les no coincidències entre relats són ben curioses.

    D'aquest, m'agrada el paisatge que descrius

    "rierols de passions
    pluges d' il·lusions"

    "cims, amics de la pau
    nevades de generositats
    penya-segats de somnis i utopies."

    Tots hauríem de tenir aquesta clau.
    Per poder fer del nostre paisatge un món millor.

    Ens llegim!

  • Moments de benestar[Ofensiu]
    Mistela | 11-04-2008

    Com els que fan enyorar les sensacions que descrius, no ja planerment sinó superbament.

    Encara no tinc la clau per obrir el pany dels meus somnis i fent que aquesta mortal criatura s'encarregui d'abandonar el refugi del bosc esvsint calfreds. Llamp del cel!, això sí que em sap greu

    Confio que enmig del bestiari pugui veure passar lleons valents, cadells manyaguers, nobles caballs, gossos fidels, dofins amicals, gats polits, micos intel.ligents i almenys un unicorn que em faci volar dins d'un món màgic.

    Bon poema, sí senyor!

  • La clau[Ofensiu]
    Naiade | 25-02-2008 | Valoració: 10

    Descrius una visió que tot sovint m'agrada observar, el pas del bestiari humà. Veure desfilar aquesta varietat d'essers sorgits d'arreu certament de vegades provoca calfreds.
    També m'agrada fugir dins aquest món secret on poder sentir-te bé, on el temps s'atura
    I flueix l'harmonia, la pau i l'amor. On tot és possible i els somnis se'ns fan realitat.
    Som uns privilegiats de poder-ne tenir la clau i entrar-hi sempre que volem o podem.
    M'ha agradat molt







  • A tots els nivells[Ofensiu]
    deòmises | 17-02-2008 | Valoració: 10

    Però la teva poesia tampoc deixa res a desitjar a la que dius que és elevada. Per mi, tota poesia mereix una atenció particular per a valorar-la adientment.

    Gràcies, d.

Valoració mitja: 10