Calella

Se sent xiuxiuejar una brisa suau,
de procedència ja coneguda,
que emula els poemes simbolistes.


Respirar en aquest indret resulta més fàcil que en d'altres;
aquí tot canvia, tot es calma, tot reposa,
envoltat d'una atmosfera difícil de descriure
saturada d'aromes.


Sento com aquells problemes s'esvaeixen
se'ls endú el vent, mar enllà.
Pot ser que vingui la tristesa,
però no m'impregnarà.


Blanc, claror; sol, escalfor;
mar, vaivé; passeig, serenor.
Parc, màgia; carrers, ambient;
tren, nostàlgia; Calella, la gent.