Calces fora!

Un relat de: Tanganika
-Fora calces!

Havia passat feia qui-sap-lo dels anys de la picor que ho impedien: i és que gratar-se un cos nu i que s'hi marquessin enlletgidores vermellors havia estat la perfecta excusa antinudisme total, en el seu cas, femení. Però es va canviar el cognom, afortunadament. La Maria Picor, vídua de Dom Pius Picor, va ser autèntica del tot en extirpar-se la Picor, cosa que -especificava el testament- implicava perdre herència. La pensió de viudetat l'havia cedida -signada i invariable- a una escola de Gratament en què gratament s'ensenyava l'art de treure's les picors...menys en la modalitat que la Maria Nua (com va passar a anomenar-se) va exhibir i...causà escàndol, un bon privilegi en les vides avorrides, superficials i manses de tanta gent de ciutat de províncies on ofegava la vida.

Marxà a fer una cura de repòs a un centre d'aigües, a la costa salabrosa, primer; després, a zona de ribera amable; finalment, als cims muntanyosos a un lloc amb llac en una vall brodada de floretes rustiquíssimes.

-Calces fora!-cridava per ser sentida a cada establiment on s'estava, procurant que s'escaigués en una hora de màxima afluència en aquells indrets a tocar de medi líquid.

La llibertat de mostrar el físic íntegrament li va enrobustir, no va explicar com, pits i glutis -hi ha màgies que vés a saber!- i corria i saltava, tothom la contemplava i un sector de fèmines la criticava i envejava.

A partir del 'Calces fora', que finalment li comportà presó i frenopàtic i frenopàtic i presó, la llavor restà.

-Dona boja! Perdre així una bona economia! Rica eres, si fa no fa.

-Sol, la, si, do. Calces fora!- reia desinhibidament i descarada.

-Massa sol al cap, massa lluna al cor- es comentava, playent-la.

Colgades, les calces auto-sostretes, van germinar i créixer. L'arbre de les calces, ferm i seductor, ferum inclosa, que no es deixava serrar -i que serressin dents, qui s'hi emprenyava- les bressolava entre el brancam i fullam. Calces més enfora i calces més endins i calces enmig, nascudes de la saba d'aquelles calces magnífiques que ni recordaven què era penjar d'un estenedor amb unes pinces desitjoses. No, sota terra no la recordaven pas, la sensació d'estar penjades en un estenedor. Mentrestant... un cert tipus de coïssor inquietant, íntima i energètica, plaent, inundava el gran vegetal de força: la d'aquella Maria Nua, la dels ovaris agosaradament ben posats, mentre se sentia de fons xiscles d'orenetes esbojarrades i encantadores, corroborant-ho.




Comentaris

  • intimitat al descobert...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 20-03-2020 | Valoració: 10

    Sembla mentida que d'unes calces basteixis una història tan original i amb un llenguatge que salta de mot en mot, tot fent la seva llegida acabi essent jocosa. Les calces, suposo que et refereixes a les bragues, tapen la intimitat, la virginitat o també la libidinositat de la part més personal de la dona... Però sense aquesta peça de vestir també una s'alliberà de tabús i incomoditats textils, calces fora! Nil.

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132307 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).