Calaix fosc

Quants dies esperant una reacció que no aparegut, un sentiment amagat dins d'un calaix fosc inaccessible per a mi. I em passo els dies buscant la clau per poder-lo obrir, em passo els dies forçant-lo per poder-lo observar, almenys de lluny per així poder dormir les nits.
Res té sentit sinó lluito ara. Necessito lluitar per sentir-me un xic millor, resistència davant una causa perduda que no vull acceptar. No vull acceptar que estic morta davant de tota una vida molt millor, no vull acceptar que la meva finalitat és lluitar contra res per obtenir allò que no em vols donar, allò que no puc estimar, el calaix fosc que m'és impossible obrir.
Però vull que sàpigues que sempre, sempre, sempre, estaré aquí, esperant que la teva opinió faci un gir. Que algun dia tornem a sentir allò que ja no sé si era real o no, allò que em va fer que ara estigui presa de tu.
I per això segueixo lluitant, resistint, intentant!
Per això encara t'estimo.
I prometo no mirar a ningú més, que si pogués em quedaria cega tenint el teu record dins meus, observant-te tan sols a tu.
Que si pogués faria el que fos per que tinguessis tota la felicitat, per això a més de lluitar me acostumat, me acostumat a que tu siguis feliç així, sense mi, ja que si tu ho ets, jo també. La meva felicitat és seguin-te estimant.
I torno al calaix, aquell tan fosc, i li escric la nostre cançó perquè almenys em tinguis present i em recordis quan creguis que estàs massa sol.
Que mai serà massa tard per tornar-me a donar la clau, amor meu!