calaix de sastre

Un relat de: llu6na6






Remeno dins de mi, calaix de sastre,
de tants moments viscuts, fuits d'enyor.
I entre les mans d'aquest segon desperto
d'incertitud dormint profundament.

Pres el volant del dia entre els meus dits,
accelerant-ho, ho freno tot de mi.
I al bar del temps, em bec la set de tant,
mentre ampolles de somnis em van omplint el vas.

Dóna'm la mà i palpa el meu silenci
desdoblegant-se bla com un llençol de lli,
i submergint-nos prest en l'oceà
d'aquest destí, deixem que ens sacsi el foc i el glaç.

Oh dolç amant de tantes nits trencades
en mil bocins de mi, que fugen temps enllà,
unim la porcellana d'aquella hora que fou,
i ebris de llum, cremem, de nous instants fulgents.

Comentaris

  • Hola reina![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 14-12-2005 | Valoració: 9

    Et felicito abans que res per un poema tan bell com aquest. Tan rítmic, amb paraules tan especials i ben escollides.

    I un apunt només. La millor medecina està dins d'un mateix. Mirar el món cada dia amb una il·lusió diferent, per petita i simple que sigui.

    Agafa't amb força als teus versos, i escriu en aquests moments difícils. Ja sé que el nadal és una mala època per segons quines coses, però et convido a que busquis sempre el costat més positiu. Compra un arbre (de plàstic, si us plau) i guarneix-lo amb llums de colors. Compra algun regal per algú a qui estimis, i pensa que sempre hi ha un costat positiu.

    Vull que t'animis, i em prometis que somriuràs demà al matí, quan et miris al mirall, i vegis la gran persona que ets i pots arribar a ser.

    Anima't xiqueta, que esperem els teus versos amb impaciència!

    Una abraçada molt molt molt forta.

    Salz.

  • És un poema preciós [Ofensiu]
    aaron | 08-12-2005 | Valoració: 10

    Felicitats

  • Fraccions d'un mateix...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-12-2005

    i d'aquesta unió amb tot el que ens envolta; fraccions de temps i sentiments...
    Jugues amb les paraules, remenant dins teu amb els ulls closos i el cor obert. Esdevenen sensacions que malgrat ser etèries, gairebé es deixen tocar.
    El títol està ple d'imatges, ja és suggerent per ell mateix. Un calaix de sastre acolorit i ric en matisos.

    Una abraçada molt gran!

  • Ostras, ostras, ostras...![Ofensiu]
    cassigall blau | 07-12-2005 | Valoració: 10

    ...per fi trobo un/a poeta amb aquest RC, k sap escriure poemes, com s'han d'escriure...seguint les normes com cal seguirles i trencant-les com cal trencar-les.

    Moltes felicitats poeta/esa!!!!!!!!!

    Ja havia perdut l'esperança...

    Et seguire lleguint, amb ganes.

    pere

  • Gràcies llu6na6[Ofensiu]
    roda03 | 07-12-2005 | Valoració: 10

    Hola llu6na6,
    Et vaig prometre que et seguiria llegint i no pas perquè fa de bon sentir, sinó perquè és tot un plaer llegir els teus versos i alhora m'encoratja per continuar escrivint els meus.

    Tot plegat fa que dia a dia, minut a minut i instant a instant siguem còmplices dels nostres versos, i sense adonar-nos-en formen part de les nostres vides.

    Moltes vegades em pregunto que seria de nosaltres sense la poesia. I me'n ric d'aquella gent que els sembla que la poesia és símbol d'utopia.

    Brindo per tu, per mi, pels petits poetes i per les nostres vides,
    Roda03

  • fer les paus[Ofensiu]
    jaumesb | 07-12-2005 | Valoració: 10

    és començar a caminar pel bon camí

  • calaix de sastre....[Ofensiu]
    Becari | 07-12-2005 | Valoració: 10

    m'ha agradat moltíssim i l'he "palpat" amb tots els sentits....

    records

  • ambre | 07-12-2005

    En pintes els poemes que gairebé els podem tocar... sentir la textura de les teves paraules als dits... Hi ha dues paraules que... m'agradaria que m'aclarissis sacsi (sacsegi?) fuits (fuites?)

    Gràcies

Valoració mitja: 9.83