Calades tòxiques del temps

Em consumeixo,

com aquell
primer cigarret
mal fumat,
d'amagatotis,
quan tenia
tretze anys

(el dia que el tabac
va perdre l'erotisme
de la Uma Thurman
i la rebel·lia
del John Travolta).


Respiro, i carrego
l'habitació tancada
d'una boira espessa
de fum.

I a cada calada del temps,

omplo els pulmons
de bafarades grises
de somnis cremats
per la impaciència del desig,

residus tòxics
d'herba mancada
del bri d'egoisme

- que m'ha faltat - ...



Em consumeix,
(em xuclarà fort)

fins a deixar-ne
una burilla mal apagada....