Cala Mora ( revisat per participar a "L'estimem perquè és la nostra" )

Paraules majors, aquest poema es d'aquells que em deixen bocabadada, i no entenc com algú pot fer amb paraules quelcom tan bell, tan inspirat, que sembla mes escrit per Deus que per ma humana.
Nena felicitats!
Anna , als teus peus...

Benvolgut / benvolguda relataire:

El teu poema ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

Cordialment,

Comissió de Concursos


TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

tan com em va emocionar el musical "Mar i Cel", basat en una obra d'Àngel Guimerà. Ella era Blanca, la cristiana, ell era Saïd, el sarraí. Una història d'amors impossibles perquè dos mons diferents els separava.
El teu poema me l'ha recordat i m'ha encantat la seva musicalitat, el llenguatge tan adient, la descripció de l'ambient en el que es mouen els amants. Tot m'ha semblat perfecte.
Et felicito per l'encert.

És una veritable mostra de com s'estima un la llengua que usa, i tu en aquest poema ens ho deixes ben i prou clar. Belles paraules en una vella llengua que encara cal seguir estimant-la, i per molts anys Sílvia.
Em dol no haver participat en aquest projecte, però no sempre les muses ens fan bona companyia, per sort, a tu sí que t'han fet bona companyia.

Una abraçada.

Ferran

la Cala Mora i té també una malenconia que pertorba els sentits. Facis la versió que facis, l'essència continua impertorbable, tot connectant amb el nostre jo més fond. Si algun cop em perdo, busca'm a la teva Cala Mora.