CAL SANTMARTÍ, EL MODERNISME A ABRERA

Anava fent feina pels carrers d’Abrera – n’hi ha molta a fer - ,l’edifici de l’Ajuntament – que curiosament no forma part del ‘patrimoni d’Abrera’, l’església romànica de Sant Pere, l’edifici de la primera escola, la Creu de Pedra, els rentadors públics, la quasi ruïnosa masia de Sant Hilari, l’ermita del Sant,..





Quan m’aturava davant del número 20 del carrer Major, per retratar la façana de la única casa modernista del municipi, tenia la confiança – és el darrer que es perd, oi ? – de trobar les dades de l’arquitecte o del mestre d’obres, i per descomptat del promotor, i alguna dada de la seva història.

Tampoc en aquesta ocasió la fitxa de patrimoni m’aportava cap dada més enllà de datar l’edifici l’any 1920, i explicar que de l'obra original, feta amb maó i pedra, tan sols es conserva la façana, donat que els interiors foren enderrocats i refets de nou els anys 1993-1995, per l’actual propietària.

Està estructurada en planta baixa i dos pisos rematats amb una cornisa mixtilínia i està coberta amb una teulada a dues aigües amb teula àrab. A cada pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro. La planta baixa i el primer pis queden separats mitjançant una sanefa de rajoles de color verd, blau i blanc amb motius vegetals; una altra sanefa separa el primer pis del segon i a aquest de l'acabament de la façana. Al centre i als costats de la façana es representen fulles de geganta.

El nom ‘Cal Santmartí , o sanmartí’ li ve dels anteriors propietaris, que regentaven un estanc als baixos.

L’any 1920 el cens d’Abrera era de 810 persones, el cognom ens fa pensar que aquesta, possiblement era una família ‘originaria’ d’Abrera.

De tot plegat ens agradarà rebre’n informació a l’email coneixercatalunyagmail.com