Cal que neixin flors a cada instant

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Cal que neixin flors a cada instant - Lluís Llach


Dins de la foscor de la meva habitació i entre els llençols del llit em desperto en suor freda.
Gotes cauen del cabell a la meva esquena
He tingut un malson que em fa recordar-te.
Només de fer-ho el meu cos s'escalfa, en contrast amb la fredor de la suor.
Dins del record d'una nit d'amor, recordo els teus petons, dolços, removent el terreny de la meva pell.
Intento arribar a la teva alçada i fer-te disfrutar però entre els teus braços no sóc més que una nena inexperta, així que el meu cos s'esfondra en contínues esllavissades de forma incontrolada, sobretot quan comences a abonar el cau més profund.
Em trilles amb paciència, gotes d'excitació brollen del meu interior.
Ara ja hi ha la humitat necessària per començar a plantar llavors.
T'hi dediques amorosament nit i matinada, pares per fer un mos com qui treballa la terra durant una llarga jornada.
Finalment fertilitzes el meu terreny amb una substància blanquinosa que recorreix el meu cos.
Ara, entre la foscor, em sembla veure petites taques a la pell.
Comencen a néixer flors petites, com roselles que a borbotons neixen i floreixen, cobrint el terreny del meu cos.
Encenc el llum. El meu cos nu es troba vestit amb un mantó florit.
Les toco i són tan delicades... no sé si resistiràn gaire al temporal de pluges.
Es mouen i em fan pessigolles a la pell.
Volen molt d'amor per seguir creixent.
Volen el vent que t'ha portat a fer-les néixer, que les acaroni de forma vibrant.
Volen que les segueixis cuidant, per que cal que neixin flors a cada instant.