Cercador
CAL MARCET. MATADEPERA
Un relat de: Antonio Mora VergésM’aturava a retratar aquesta casa de número 6 al carrer de Sant Joan; és un dels primers exponents del fenomen de l’estiueig a Matadepera. La família Marcet va encarregar l'any 1895, la construcció d’aquesta casa d’estiueig, prop dell nucli urbà existent aleshores a l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931).
La descripció tècnica ens diu : Casal format per tres plantes rectangulars, mirador, i un pati que envolta l'edifici als laterals i a la part posterior.
Mostra coberta a dues vessants. La façana principal presenta estructura i composició simètrica, distribuïda en dos cossos horitzontals principals i un tercer de grandària menor, separats per motllures. Hi sobresurt de forma lleugera l’eix vertical central, format per la porta principal, el balcó amb mènsules i el petit timpà que corona la façana.
Conserva sis ob ertures rectangulars: la porta i dues finestres a la planta baixa, dues finestres amb balustres i balcó a la segona, com a únic cos sortint. El tractament de la superfície és l’arrebossat que recorda carreus rectangulars.
La distribució interior de la planta baixa correspon en bona part a l’original, amb un passadís distribuïdor central, habitacions laterals i la sala d’estar o menjador al fons, amb obertures a la façana posterior. Destaquen els paviments hidràulics i els arrimadors formats per rajoles amb decoració geomètrica. Hi trobem forjats en les baranes i reixes en les diferents finestres. A la façana s'hi pot veure una fornícula o capella que dóna cabuda a una figura religiosa del "Sagrat Cor".
Conserva un pou torre de planta circular que servia per a l'abastiment d'aigua de la casa.
Hi trobem forjats en les baranes i reixes.
L’edifici es va reformar per convertir-lo en tres habitatges, les obres foren iniciades per l’arquitecte Ignasi Escudé i Gibert (1909-1942).
L'actual espai del pati correspon a una petita part del jardí original, que arribava al carrer d'Àngel Guimerà, el qual va ser segregat, parcel•lat i edificat per diferents propietaris.
La torre mirador, de planta quadrada, palesa clarament que la casa ha viscut temps millors.
La descripció tècnica ens diu : Casal format per tres plantes rectangulars, mirador, i un pati que envolta l'edifici als laterals i a la part posterior.
Mostra coberta a dues vessants. La façana principal presenta estructura i composició simètrica, distribuïda en dos cossos horitzontals principals i un tercer de grandària menor, separats per motllures. Hi sobresurt de forma lleugera l’eix vertical central, format per la porta principal, el balcó amb mènsules i el petit timpà que corona la façana.
Conserva sis ob ertures rectangulars: la porta i dues finestres a la planta baixa, dues finestres amb balustres i balcó a la segona, com a únic cos sortint. El tractament de la superfície és l’arrebossat que recorda carreus rectangulars.
La distribució interior de la planta baixa correspon en bona part a l’original, amb un passadís distribuïdor central, habitacions laterals i la sala d’estar o menjador al fons, amb obertures a la façana posterior. Destaquen els paviments hidràulics i els arrimadors formats per rajoles amb decoració geomètrica. Hi trobem forjats en les baranes i reixes en les diferents finestres. A la façana s'hi pot veure una fornícula o capella que dóna cabuda a una figura religiosa del "Sagrat Cor".
Conserva un pou torre de planta circular que servia per a l'abastiment d'aigua de la casa.
Hi trobem forjats en les baranes i reixes.
L’edifici es va reformar per convertir-lo en tres habitatges, les obres foren iniciades per l’arquitecte Ignasi Escudé i Gibert (1909-1942).
L'actual espai del pati correspon a una petita part del jardí original, que arribava al carrer d'Àngel Guimerà, el qual va ser segregat, parcel•lat i edificat per diferents propietaris.
La torre mirador, de planta quadrada, palesa clarament que la casa ha viscut temps millors.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428009 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS