Caixer automàtic

Un relat de: Jumanji

Mentres atonyinava l'indigent, el pelat tingué una erecció. No se n'estranyà, però, li havia succeït altres vegades. En acabar, i mirant de cua d'ull l'estovat, enfilà carrer amunt, en direcció al bar de costum, amb la ferma intenció de tancar-lo després d'haver dinamitat el seu pressupost en fermentats d'ordi i llúpol.

Al cap d'una hora i amb l'embriaguesa donant-li copets a l'esquena, relatà la seva gesta entre els habituals del local, la majoria pertinents a la mateixa subespècie. Entre aquests, el pelat detingué la mirada en els ulls d'una noia que el fitava amb posat d'admiració i que no recordava haver vist abans en aquell lloc. Seguí fatxendament amb la descripció de l'aventura, no sense contemplar de tant en tant la blavor clara i malaltissa d'aquells ulls. Era ben bé com si es trobés bussejant just davant d'un esqual: gèlid, maliciós, excitant.

Se li atansà la noia, de gruixuts malucs, just en el moment en què, havent acabat l'explicació, es dirigia al cambrer a fi de renovar la mitjana que encara sostenia amb força a la mà. La noia es presentà i ràpidament entaularen una conversa: s'entenien.

Romanien dempeus a un cantó del tuguri, enjogassats, bevent amb complicitat, els gruixuts malucs aferrats al cos esprimatxat del pelat, quan aquest, veient clara l'ocasió, engrapà la noia amb brusquedat pels cabells i la besà maldestrament. Ella, que havia estat esperant aquest encontre des de que s'immergí al bar, respongué amb celeritat i contundència palpant insistentment l'entrecuix del bandarra, però amb decepció continguda pel fet de comprovar que la massa objecte de les seves atencions restava tova i despreocupada.

Ell, incòmode per la seva flaccidesa, culpava calladament el defalliment a la ingent quantitat d'etanol que havia passat per la seva campaneta en l'última hora i mitja, mentres la noia no deixava que el desengany frenés els exercicis de reanimació a què sotmetia el distret pacient.

La situació començà a posar-se absurda, però Ulls-de-tauró, que acostumava a desar sempre un as a la màniga, decidí donar un pas més enllà i proposar d'atansar-se a casa seva a fi efecte que la tranquil.litat de l'entorn acabés per eixorivir el seu nou amic:

- Collonut! -respongué l'interessat- Abans, però, hauria de passar pel caixer…

Comentaris

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 29-05-2010 | Valoració: 10

    tens raó que el món és ben petit i curiós, company de Mataró i d'aficions...
    El relat és cru , amb llenguatge ric i una història molt ben portada
    et felicito i fins la propera

    qui sap si ems veiem pel passeig tot corrents

    Et convido a llegir un poema meu: Per un forat
    fins ben aviat
    una abraçada d'aquelles...

    joan

  • Bon inici a RC[Ofensiu]
    llamp! | 12-03-2010 | Valoració: 10


    I bones descripcions. Bona acció i bon resultat final.

    Endavant!

  • Doncs noi,[Ofensiu]
    Xantalam | 12-03-2010

    si tot el que t'agrada fer ho fas així de bé, endavant, treu temps d'allà on vulguis, i no paris d'escriure.
    Un relat fabulós, sense descriure el personatge, a part de la seva absència de cabell, ens has posat davant els nassos un personatge d'una actualitat aferrissada; el final està a la seva alçada, jaja!

  • Molt bon conte[Ofensiu]
    Vladimir | 11-03-2010

    Molt ben escrit, amb l'ironia que a mi m'agrada, i un final immillorable.
    Espero que vagis penjant més "bocins" com aquest per aquí!
    Vladimir.

  • Bon relat [Ofensiu]
    copernic | 11-03-2010


    Amb bon llengüatge, un vocabulari nolt ric i una ironia molt fina. Relat circular amb bon regust de boca. Benvingut a RC!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jumanji

Jumanji

4 Relats

8 Comentaris

2627 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
D'entrada haig de dir que ni tan sols em va agradar, la pel.lícula.

Hi ha gent, però, que jugant amb el meu nom de veritat, em crida d'aquesta manera.
I com que a mi els jocs m'agraden prou, he aprofitat el malnom per fer-lo servir de pseudònim.

A banda d'això, puc dir que sóc una persona amb múltiples inquietuds i hobbies, i això implica que no em queda mai temps per fer totes les coses que m'agraden, i
que tampoc n'hi ha cap que faci massa bé. Escriure n'és una mostra.
Em donaré per satisfet, doncs, si de tots aquests petits bocins que van sorgint, en resulta un mosaic amb una mica de sentit.
De moment, això és tot...
Ah, em deixava de dir-vos una altra cosa: la fruita m'agrada més aviat àcida...