Caixer automàtic

Mentres atonyinava l'indigent, el pelat tingué una erecció. No se n'estranyà, però, li havia succeït altres vegades. En acabar, i mirant de cua d'ull l'estovat, enfilà carrer amunt, en direcció al bar de costum, amb la ferma intenció de tancar-lo després d'haver dinamitat el seu pressupost en fermentats d'ordi i llúpol.

Al cap d'una hora i amb l'embriaguesa donant-li copets a l'esquena, relatà la seva gesta entre els habituals del local, la majoria pertinents a la mateixa subespècie. Entre aquests, el pelat detingué la mirada en els ulls d'una noia que el fitava amb posat d'admiració i que no recordava haver vist abans en aquell lloc. Seguí fatxendament amb la descripció de l'aventura, no sense contemplar de tant en tant la blavor clara i malaltissa d'aquells ulls. Era ben bé com si es trobés bussejant just davant d'un esqual: gèlid, maliciós, excitant.

Se li atansà la noia, de gruixuts malucs, just en el moment en què, havent acabat l'explicació, es dirigia al cambrer a fi de renovar la mitjana que encara sostenia amb força a la mà. La noia es presentà i ràpidament entaularen una conversa: s'entenien.

Romanien dempeus a un cantó del tuguri, enjogassats, bevent amb complicitat, els gruixuts malucs aferrats al cos esprimatxat del pelat, quan aquest, veient clara l'ocasió, engrapà la noia amb brusquedat pels cabells i la besà maldestrament. Ella, que havia estat esperant aquest encontre des de que s'immergí al bar, respongué amb celeritat i contundència palpant insistentment l'entrecuix del bandarra, però amb decepció continguda pel fet de comprovar que la massa objecte de les seves atencions restava tova i despreocupada.

Ell, incòmode per la seva flaccidesa, culpava calladament el defalliment a la ingent quantitat d'etanol que havia passat per la seva campaneta en l'última hora i mitja, mentres la noia no deixava que el desengany frenés els exercicis de reanimació a què sotmetia el distret pacient.

La situació començà a posar-se absurda, però Ulls-de-tauró, que acostumava a desar sempre un as a la màniga, decidí donar un pas més enllà i proposar d'atansar-se a casa seva a fi efecte que la tranquil.litat de l'entorn acabés per eixorivir el seu nou amic:

- Collonut! -respongué l'interessat- Abans, però, hauria de passar pel caixer…