Caiguda..

Un relat de: gudari

No importa l'alçada,
no importa el cop,
hi ha gent que creu en deu,
altres creuen en el poder,
jo creia en tu.

Amb tu vaig enlairar el vol,
amb tu vaig ser millor
però a mig vol em vas deixar,
i vaig caure.

Queia a no se on,
queia fins no sabia quan,
fins que em vaig adonar,
que sempre avia volat sol.

I ara volo,
perque soc jo!

Comentaris

  • Una metafora tan simple com certa[Ofensiu]
    Roig | 04-11-2006

    Pau, crec que en aquest escrit defineixes molt bé el sentiment pel que em passat molta gent: aquest desengany tenyit d'enyorança.... de vegades la felicitat és tant intensa com efímera i el dolor germina lentament...
    No ho sé, però veient la caiguda llunyana, crec que de tot se n'aprèn... coneix-te i no refusis a reprendre el vol...


    Salut !!!

  • caiguda[Ofensiu]
    Xavi | 02-05-2006

    sovint aquestes caigudes són el motor que ens permet volar més amunt, són creixement.

  • no fa mal..[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 18-03-2006

    la caiguda, el que fa mal es l'aturada de la caiguda, uns bons versos.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gudari

gudari

16 Relats

25 Comentaris

15500 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Biografia:
Vaig naixer a Barcelona,
vaig jugar a Gironella,
em vaig fer gran a la Seu,
ara em formo a Barcelona altre cop,
i demà, nose,
on em portaran les idees?

Algunes paraules?
Les que em surten del cor
i la meva raó expressa en paraules,
amor,amistat,fraternitat,justícia,natura,joc
i més, potser demà serien unes altres...

Escric?
M'ordeno el pensament?
Poso a prova la meva consciència?
Em pujo la moral?
Qui sap, potser tu m'ajudes a coneixer-me!

No dubtis a coneixem; pau_lp674@hotmail.com