Cercador
Caiguda..
Un relat de: gudariNo importa l'alçada,
no importa el cop,
hi ha gent que creu en deu,
altres creuen en el poder,
jo creia en tu.
Amb tu vaig enlairar el vol,
amb tu vaig ser millor
però a mig vol em vas deixar,
i vaig caure.
Queia a no se on,
queia fins no sabia quan,
fins que em vaig adonar,
que sempre avia volat sol.
I ara volo,
perque soc jo!
Comentaris
-
Una metafora tan simple com certa[Ofensiu]Roig | 04-11-2006
Pau, crec que en aquest escrit defineixes molt bé el sentiment pel que em passat molta gent: aquest desengany tenyit d'enyorança.... de vegades la felicitat és tant intensa com efímera i el dolor germina lentament...
No ho sé, però veient la caiguda llunyana, crec que de tot se n'aprèn... coneix-te i no refusis a reprendre el vol...
Salut !!! -
caiguda[Ofensiu]Xavi | 02-05-2006
sovint aquestes caigudes són el motor que ens permet volar més amunt, són creixement.
-
no fa mal..[Ofensiu]Jordi Hill Montes | 18-03-2006
la caiguda, el que fa mal es l'aturada de la caiguda, uns bons versos.
l´Autor
16 Relats
25 Comentaris
17790 Lectures
Valoració de l'autor: 9.11
Biografia:
Vaig naixer a Barcelona,vaig jugar a Gironella,
em vaig fer gran a la Seu,
ara em formo a Barcelona altre cop,
i demà, nose,
on em portaran les idees?
Algunes paraules?
Les que em surten del cor
i la meva raó expressa en paraules,
amor,amistat,fraternitat,justícia,natura,joc
i més, potser demà serien unes altres...
Escric?
M'ordeno el pensament?
Poso a prova la meva consciència?
Em pujo la moral?
Qui sap, potser tu m'ajudes a coneixer-me!
No dubtis a coneixem; pau_lp674@hotmail.com