cagat de por (22)

Què volen ara? A què tanta pressa? A de ser molt gros que em vinguin a buscar i fer-me llevar tan dora.
Fan cara d’espantats i em senyalen el camí que segueix el poble, també em criden i m’empenyen, què és el que volen tota aquesta gent? Sento de lluny el soroll d’uns camions, ara ja els entenc, segur que són camions de l’exèrcit japonès i volen que fugi. Doncs vinga!
Em poso a córrer en direcció contraria, me’n vaig cap als camps d’arròs i més enllà hi han els boscos.
Corro, corro i corro.
Com escolto el soroll dels motors ben a prop ja no em dóna temps d’arribar als boscos, em tiro de planxa al terra i alço una mica el cap per guipar, encara no els veig, ara si. No s’hi queden, al poble, sinó que passen de llarg i ja comencen a treure el morro fora de les cases.
Des de dalt estan, a la cabina del conductor, em poden veure, què foto ara? Tot és pla, Déu ajuda’m.
Una miqueta més avall de l’arrossar encara hi queda una mica d’aigua, m’hi vaig ben de pressa, arrossegant-me per terra com un ratolí. M’enfonso dins el fang tant com puc, gairebé ja no se’m veu el cos i trec el nas una micarrona darrere de dues tiges d’arrós, justet per poder respirar.
Ja tinc els japonesos ven a la vora, que no parin, Déu meu, que no parin.
Són dos camions i van seguint pel camí, ja escolto com se’n van, gràcies, Déu meu.
Però no vull alçar el cap fins que no se sentin més.
S’han aturat davant del bosc i ara fan saltar els soldats que hi duen. Es posen en renglera. S¡escolta com un oficial els crida quatre coses, així us donessin a tots pel cul, malparits!
Deixen a cinc soldats per vigilar els camions i tots els altres comencen a patrullar, però que són tontos? Com es pot cercar a l’enemic dins d’un bosc? Segur que els guerrillers els veuran primer i tindran temps d’escapar o de disparar-los primer.
Ara és el moment, aniré fent, poquet a poquet per entre les tiges i encara podré arribar fins a les primeres cases i després a córrer.
No m’han vist, ja hi sóc. Què en serà d’aquella guerrillera que tant reia amb els seus fulls de propaganda? Se’n sortirà bé?
Au, vinga a córrer, adéu àvia, adéu Qi, malgrat que no us veig penso en vosaltres i ja sé que no ens tornarem a veure mai més.
Haig de córrer, haig de córrer...