CAFÈ

Un relat de: toteamat

Una tassa rodona
ni gran ni petita
de ceràmica crua
amb una nansa prou grossa
perquè hi passin dos dits
plena de líquid negre ben espès
amb quatre gotes de llet
un polsim de sucre
i una cullera on poder aferrar-me
i donar-hi voltes
voltes
voltes
voltes...
i fer d'aquest moviment una crossa
ara que esgarrapo una estona
del fred d'aquest març
per poder topar amb les paraules
que tu, inconscient, escalfes
i desfer-les amb el sucre
i donar-hi voltes
voltes
voltes
...
mentre m'aferro a la crossa
i surt el sol de dins el pòsit
i es fa més rodona la tassa
i més rodó aquest març que rodola
i menys blanc el glaç del matí.

Dius que és aquest mes que arriba la primavera?

Comentaris

  • abraçada[Ofensiu]
    toteamat | 09-04-2010

    Si, pot ser Marc.

    Una abraçada forta.

  • si... arriba la primavera[Ofensiu]
    Marc Freixas | 09-04-2010

    i aquest nou poema teu ben carregadet de cafè


    m'ha suggerit una estona tranquil.la, en alguna terrassa de bar
    on tu mentre prenies el cafè
    anaves donant forma als teus nous versos...

    imagino bé?


    en tot cas, bon retorn poètic noia


    una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de toteamat

toteamat

13 Relats

12 Comentaris

12023 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
http://montseamat.wordpress.com/