Cafè dolç

Hola Vicenç! Fa un temps ja et vaig llegir aquest poema, i avui hi he tornat a caure...pel títol! Tinc una debilitat pel cafè, i si és dolç...millor. Sempre me'l prenc pensant en la vitalitat, l'energia, que no sempre ens dóna la vida. La qual potser definiria com una dolçor amarga. Tu ho has explicat molt bé. Com tot el què escrius: no tinc paraules...Una abraçada.

hola Vicenç en primer lloc voldria dir-te que m'agrada molt la teva manera d'escriure, ja m'he llegit els 4 capítols de l'Elena Ormondi i estic ansiosa per llegir el pròxim, he mirat dins l'apartat de relats teus i no sè perquè m'he aturant en el cafè dolç, potser perquè a mi m'agrada així, potser...
crec que és poema molt fresc, m'ha agradat molt, sobretot la comparació amb la vida, jo conec el que dius, de la vida amarga, però al final sempre hi ha algú que aboca un terròs de sucre i es va tornant més dolça i suau.

bé m'estic embolicant molt només volia dir-te que per tenir la meva edat escrius molt i molt bé, continua així.
adéu i un petó
elena

M'ha agradat molt. Crear un poema com aquest d'un acte tan quotidià i simple com és posar sucre al cafè té molt mèrit.

Mil gràcies als dos!
Però Marc, quasi m'has fet emocionar! La veritat és que ho has presentat d'una forma... Bé la veritat és que no aspiro a tant. Amb aquest fòrum n'hi ha prou. Mil gràcies de nou i Marc, la llista em sembla bona, però t'hi has d'incloure tu.
Salut i fins aviat!

Són els que, com tu,
parlen del cafè fins i tot en la poesia,
demostrant que tot es pot poetitzar,
i que no té de perquè ser una cosa de molta trascendència, el contingut del missatge en si.

Tot i que els grans poemes dels grans poetes,
a vegades, tenen aquest contingut que dic de poca trascendència,
però en el fons de tot plegat ho traspassen tot,
donant com a resultat, la trascendència necessària per reconèixer l'immens talent del propi poeta.

I en aquest cas concret, el grandíssim poeta ets tu,
amb aquest CAFÈ DOLÇ.

FELICITATS DE TOT COR.

Tu ets un dels que té d'omplir pàgines d'or arreu dels Països Catalans, i no és cap broma;
em sembles un molt bon referent per tots plegats,
igual que el Sergi Yague, la mar, la Carme Cabús, el Salvatore, Rosella, el Cesk,...

i d'altres.