Café de l'Havana

M'acabo d'enrecordar del Nanu, del Café de la Habana, de Cadaqués. Tal i com he escrit el nom del seu local i del màgic lloc a on es troba ja m'he penedit, per que m'agradaria que fos un lloc que no conegués molta gent, tot i que faig tard, després dels més de vint anys que fa que en Nanu està allà, i dels molts que abans va estar en el mític Hostal, per poder seguir anant a gaudir de l'intimisme que es viu, fins hi tot quan està ple de gom a gom. Peró el caliu que a sentit sempre en el meu ésser quan he estat allà, l'amor que que està allotjat allà, la pau, les reconciliacions entre cos i ànima que en aquest meravellós lloc es sent, mereix posar-hi nom i cognoms. I sobre tot, en Nanu.

I és que acabo de sentir un tango i inevitablement em ve ell al cap. El vaig veure actuar per primera vegada quan tenia poc més de divuit anys a Cadaqués.
He tingut mil ocasions per imaginar-me la vida, el passat d'aquest home, de mil maneres diferents. També he tingut ocasió per imaginar-me històries d'amor amb ell...com les dels tangos.
Té un rostre de vida, d'amor, de historia i històries, de vivències i exigències, de pesar, de por i honor, valent i poruc...

El primer que sents quan entres en aquest local és que està fet per turistes, ple de banderetes en el sostre i en el ambient tot de murmuris en molts idiomes diferents. Però si els teus ulls miren, comencen a adornar-se dels quadres, les fotos, les espelmes en les taules, del tó moderat de les converses, la llum i la música...i de sobte respires i sents, t'adones enseguida que allà, no manes tu, tu no ets el client, tu, tens la sort d'haver entrat en aquest lloc.
Et demanes una copa i si tens sort, seus en un racó, en una taula petita, prop d'un petit, minúscul escenari. Com que ja estàs embriagat per l'essència de Cadaqués, costa que t'adonis, però poc a poc t'envaeix un plaer encara més a dins, és com si anys de vida intensa es poguessin respirar, inspirar.
Un home amb la pell cortida per la Tramuntana s'acostarà i et demanarà que vols prendre, el mateix home que cap a les onze de la nit veuràs passar per davant amb una guitarra, un enorme cançoner i amb molta, molta timidesa es pujarà a la petita tarima. Ara només porta un got amb aigua. Quan jo tenia divuit anys, el veies passar amb una copa de whisky i un cendrer.
Ja sabia quin públic tenia, ja l'havia observat, l'experiència li fa saber si avui toca més Brel i Greco o Serrat i Llach o Cohen o Manzanero o Gardel o Silvio Rodriguez...

No es presenta. Ni un mot. Només canta i li fa l'amor a la seva guitarra.

I a les dotze, com la ventafocs, encara que en la versió més masculina que et puguis imaginar, recull el cançoner, el got i abraça la guitarra per baixar d'aquest cel que cada nit el reb. Plogui o nevi.

Aquest records els tinc lligats al Cap d'any. Aquesta nit també el puc gaudir. De fet, els anys que he pogut canviar d'any en aquest ambient, són els que recordo amb més intensitat. Tinc la il·lusió, la fantasia o la realitat d'haver sentit uns ulls que em miraven reconeixent-me, saludant-me, confortant-me, donat-me la benvinguda. I desitjant-me Bon Any.

Recordo un cop que vaig cometre el terrible error de deixar envair aquest espai meravellós a una persona que no va entendre res quan li vaig explicar el que jo sentia en aquest lloc i amb aquest home. Si fa uns divuit anys que hi vaig, crec que la conversa més llarga que he gosat tenir amb aquest personatge de la meva fàbula ha sigut: -gràcies... I desprès de dos copes o tres (l'Havana 7 aquí està molt més bó i dolç) aquest individuu, mentrestant jo estava en el bany composant el poc maquillatge que haig de fer servir a Cadaqués li va demanar que em dediqués el CD que jo tenia d'ell i que ens deixés fent-se una foto amb ell...!!! Hi han tantes maneres de malmetre un somni, una fantasia una fàbula... Avís: és un lloc prohibit als imbècils! almenys, jo no en tornaré a portar cap.

Nanu, t'agraeixo tot el que causes en el meu cap i en el meu cor. Sempre m'has donat força. Les meves fantasies i il·lusions. Les teves faccions meravelloses de vida i amor. Les llàgrimes més dolces que han sortit dels meus ulls, van lligades al teu record, a les emocions que he sentit, sentin-te.

Gracies. Espero sentir-te aviat. I per primer cop, deixa'm dir-te: -Bonys anys!


Montse Canes