Café de l'Havana

Un relat de: Montse Canes

M'acabo d'enrecordar del Nanu, del Café de la Habana, de Cadaqués. Tal i com he escrit el nom del seu local i del màgic lloc a on es troba ja m'he penedit, per que m'agradaria que fos un lloc que no conegués molta gent, tot i que faig tard, després dels més de vint anys que fa que en Nanu està allà, i dels molts que abans va estar en el mític Hostal, per poder seguir anant a gaudir de l'intimisme que es viu, fins hi tot quan està ple de gom a gom. Peró el caliu que a sentit sempre en el meu ésser quan he estat allà, l'amor que que està allotjat allà, la pau, les reconciliacions entre cos i ànima que en aquest meravellós lloc es sent, mereix posar-hi nom i cognoms. I sobre tot, en Nanu.

I és que acabo de sentir un tango i inevitablement em ve ell al cap. El vaig veure actuar per primera vegada quan tenia poc més de divuit anys a Cadaqués.
He tingut mil ocasions per imaginar-me la vida, el passat d'aquest home, de mil maneres diferents. També he tingut ocasió per imaginar-me històries d'amor amb ell...com les dels tangos.
Té un rostre de vida, d'amor, de historia i històries, de vivències i exigències, de pesar, de por i honor, valent i poruc...

El primer que sents quan entres en aquest local és que està fet per turistes, ple de banderetes en el sostre i en el ambient tot de murmuris en molts idiomes diferents. Però si els teus ulls miren, comencen a adornar-se dels quadres, les fotos, les espelmes en les taules, del tó moderat de les converses, la llum i la música...i de sobte respires i sents, t'adones enseguida que allà, no manes tu, tu no ets el client, tu, tens la sort d'haver entrat en aquest lloc.
Et demanes una copa i si tens sort, seus en un racó, en una taula petita, prop d'un petit, minúscul escenari. Com que ja estàs embriagat per l'essència de Cadaqués, costa que t'adonis, però poc a poc t'envaeix un plaer encara més a dins, és com si anys de vida intensa es poguessin respirar, inspirar.
Un home amb la pell cortida per la Tramuntana s'acostarà i et demanarà que vols prendre, el mateix home que cap a les onze de la nit veuràs passar per davant amb una guitarra, un enorme cançoner i amb molta, molta timidesa es pujarà a la petita tarima. Ara només porta un got amb aigua. Quan jo tenia divuit anys, el veies passar amb una copa de whisky i un cendrer.
Ja sabia quin públic tenia, ja l'havia observat, l'experiència li fa saber si avui toca més Brel i Greco o Serrat i Llach o Cohen o Manzanero o Gardel o Silvio Rodriguez...

No es presenta. Ni un mot. Només canta i li fa l'amor a la seva guitarra.

I a les dotze, com la ventafocs, encara que en la versió més masculina que et puguis imaginar, recull el cançoner, el got i abraça la guitarra per baixar d'aquest cel que cada nit el reb. Plogui o nevi.

Aquest records els tinc lligats al Cap d'any. Aquesta nit també el puc gaudir. De fet, els anys que he pogut canviar d'any en aquest ambient, són els que recordo amb més intensitat. Tinc la il·lusió, la fantasia o la realitat d'haver sentit uns ulls que em miraven reconeixent-me, saludant-me, confortant-me, donat-me la benvinguda. I desitjant-me Bon Any.

Recordo un cop que vaig cometre el terrible error de deixar envair aquest espai meravellós a una persona que no va entendre res quan li vaig explicar el que jo sentia en aquest lloc i amb aquest home. Si fa uns divuit anys que hi vaig, crec que la conversa més llarga que he gosat tenir amb aquest personatge de la meva fàbula ha sigut: -gràcies... I desprès de dos copes o tres (l'Havana 7 aquí està molt més bó i dolç) aquest individuu, mentrestant jo estava en el bany composant el poc maquillatge que haig de fer servir a Cadaqués li va demanar que em dediqués el CD que jo tenia d'ell i que ens deixés fent-se una foto amb ell...!!! Hi han tantes maneres de malmetre un somni, una fantasia una fàbula... Avís: és un lloc prohibit als imbècils! almenys, jo no en tornaré a portar cap.

Nanu, t'agraeixo tot el que causes en el meu cap i en el meu cor. Sempre m'has donat força. Les meves fantasies i il·lusions. Les teves faccions meravelloses de vida i amor. Les llàgrimes més dolces que han sortit dels meus ulls, van lligades al teu record, a les emocions que he sentit, sentin-te.

Gracies. Espero sentir-te aviat. I per primer cop, deixa'm dir-te: -Bonys anys!


Montse Canes

Comentaris

  • Busqueda[Ofensiu]
    salvadorcanes | 23-07-2008

    Quisiera contactar contigo
    penaguila42@hotmail.com
    Salvador Canes Domenech

  • Em quedo amb dues frases[Ofensiu]
    deòmises | 25-04-2008

    tu no ets el client, tu, tens la sort d'haver entrat en aquest lloc

    No es presenta. Ni un mot. Només canta i li fa l'amor a la seva guitarra.


    T'havia llegit els poemes (presentats als reptes) i al bloc, entre música i boniques fotos.

    Com diu Drac Alat, hi ha faltes ortogràfiques que es podrien solventar i alguna que altra coma mal col·locada.

    Com diu ambre, el ritme del relat és fantàstic.

    Com dic jo, prefereixo acabar amb mal d'ulls per les faltes que sense cap sensació al cor. El teu relat acaricia el cor perquè són sensacions palpables gairebé.

    Gràcies i ànims, les crítiques també ajuden a avançar, d.

  • ambre | 25-04-2008

    He llegit el teu relat després de llegir el comentari d DracAlat ...

    I he de dir, que aquestes pauses del primer paràgraf d'alguna manera m'imtrodueixen en la reflexió i el respecte que després trobo en el relat.

    És com si d'alguna manera entressis en el nerviosisme d'algú que intenta declarar-se.
    I fa que la fluidesa de després tingui aquest gust de dolça melangia.

    Si, potser hi ha alguna coma fora de lloc, però el ritme del relat és fantàstic.

    Felicitats

  • Somni de nostàlgia[Ofensiu]
    Tere SM | 24-04-2008


    Et volia comentar un relat i he decidit començar pel principi, és a dir, pel primer relat que vas penjar, jeje

    El relat està ple de tendresa, una dolçor trista que envaeix el lector de nostàlgia no viscuda, que l'omple de desitjos de voler córrer en massa al local que vols protegir de la gentada (massa tard).

    Tot i així, és molt complicat entrar-hi. El fons és magnífic, però li falla la forma. Ja només començar, l'excés de comes de la primera frase obliga al lector a llegir a batzegades. La segona és mortal:

    "Tal i com he escrit el nom del seu local i del màgic lloc a on es troba ja m'he penedit, per que m'agradaria que fos un lloc que no conegués molta gent, tot i que faig tard, després dels més de vint anys que fa que en Nanu està allà, i dels molts que abans va estar en el mític Hostal, per poder seguir anant a gaudir de l'intimisme que es viu, fins hi tot quan està ple de gom a gom."

    Des del meu punt de vista, és massa llarga i poc fluïda. Massa comes i massa subordinades. Massa pocs punts. "Tal i com..." L'estructura en si potser ja no seria potser la més correcta per introduir la frase. Potser millor alguna cosa tipus: "Només d'escriure el nom del local i del lloc màgic a on es troba, ja me n'he penedit." I punt. "M'agradaria..." Crec que el teu relat milloraria, en general, si deixessis de banda els jocs de puntuació i et centressis en el què vols dir. Tal cosa. Punt. Tal altra. Punt. Canvio de tema: punt i seguit.

    Prova de llegir el teu relat en veu alta. Pensa que la coma és una pausa molt curteta que no deixa gaire temps al lector: ni per pensar ni per respirar. Si fas servir una coma per canviar de tema, per passar del present al futur, del futur a l'hipòtesi i de l'hipòtesi a la realitat, el lector es perd. Quan finalment arriba el punt, quan finalment li dónes temps per pensar, no té ni idea del què ha llegit. S'ho ha de tornar a llegir, s'ha d'inventar la puntuació correcta, es cansa per culpa de l'esforç i, en molts casos, acaba abandonant la lectura. I la teva és una història que val la pena no perdres's.

    També hi ha alguna falta d'ortografia que et podria comentar (algun però amb accent tancat, algun article no apostrofat davant de vocal,...), però crec que el tema principal és el que té comentat en el paràgraf precedent. Prova de fer frases simples i concises, evita de moment les grans subordinades i juxtaposicions: intenta escriure tal i com parles, adona't de les pauses que fas quan expliques una història en veu alta i tradueix-ho sobre el paper. Si ho aconsegueixes et quedarà genial.

    Val la pena l'intent.

    Una

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: