Cafè Casp (un insant)

Vinc de la fira del llibre. De moment dues noves adquisicions, Nocturn de Primavera de Josep Pla, i La mà tallada de Jordi Llavina. Estic llegint un llibre al bar cafè del carrer Casp, em faig un tallat i em passa allò que em passa quan el que estic llegint m'apassiona, em quedo uns instants amb la tassa alçada aguantant-la amb la mà, paralitzat, pensatiu, molt concentrat en la lectura.

A la barra, un pare i un fill progressista per l'aspecte, prenen una copa de vi. El fill ve de comprar una camisa a Furest, parla amb el seu pare que tot i tenir una avançada edat es veu elegant i modern. Al seu costat una parella d'uns quaranta anys fan un mos, entrepà de pernil i cafè, gairebé no es parlen. Em torna a venir al cap la idea del carnestoltes permanent.

Els cambrers tots ells d'origen sud-americà, fan tertúlia aprofitant un moment de relaxament al bar. Parlen entre ells airosament, fan referències que només ells poden entendre, comentaris sobre ells mateixos, sobre la feina, sobre la mirada d'una treballadora que fa a un dels cambrers de barra. Entre aquesta fressa, un home solitari pren una cervesa abans d'arribar a casa.

Un matrimoni gran, típicament català, marxa amb presses cap a casa a fer el sopar. - Ja és tard - diuen en veu alta. Al mateix temps, una estrangera d'alts talons, baixa les escales que porten als lavabos, camina com un ànec i ensenya el melic en ple hivern, suposo que al seu país fa encara més fred.