Cercador
Cafe 83 Sur
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Tanca els ulls. T'ho mana la musica. El sostre tapissat de teles satinades i les espelmes petites escampades per tot arreu et roben la mirada, i se que tambe vols palpar les parets de color sang i observar la gent que entra i es troba amb el mateix espectacle... Pero ara tanca els ulls. T'ho mana el sitar i el tambor exotic, t'ho mana el fil de sons electronics que condueix el ritme i embolcalla l'habitacio de decibels que actuen com imants per les oides de tots els que esteu a la sala. Ella es mou rere la taula de so amb serenitat, al ritme d'una sola inmensa onada de musica que ens atrapa a tots en aquest vaive-viatge. Equilibra sons i timbres i volums, prepara l'entrada del seguent so i el canvi de rumb del viatge. Pero tanca els ulls i embarca.
Els peus, com arrels.... Els peus, com ancles... Els peus, com plomes... movent-se d'un canto a l'altre repartint l'equilibri... enduts per la marea del so. El batec del cor s'intensifica i es ramifica cap als temples, cap a les mandibules, cap a l'estomac, al ventre, al sexe. Tumb, tumb, tumb... els baixos que retumben dins nostre... mentre altres notes t'erissen els pels dels braços i de l'esquena, i pel clatell bufa el xiuxiueig d'una melodia subliminal...
Acosta't el vas als llavis ara. Ja sents el calfred abans del contacte. Tot esta tan en sintonia i alhora es tot tan nou, pero el ritme es lent i la nit molt llarga. Acosta't el vas als llavis ara. La ordre arriba del pensament a la ment, de la ment al nervi i tot seguit a la mecanica; i notes el pes del vas i te l'acostes als llavis. La musica no deixa de pujar i baixar per les venes, i potser et penses que al fons del vas hi ha mes musica. Pero tota la musica es aqui ara; en tu, ara.
Acostes el vas als llavis i deixes que el tacte primer gelat i despres suau i dolç et calmi la set, sostens el liquid fred al paladar, rellisca per la llengua i baixa per la gola fins fondre's amb el tumb, tumb, tumb dins teu. I si obres els ulls veus un mar de persones amb un sol ritme... tots en sintonia amb la magia del moment.
Comentaris
-
Construir un relat[Ofensiu]David Gómez Simó | 26-05-2005 | Valoració: 10
que per moments et fa pensar en un poema (acosta't el vas als llavis ara) i omplir-lo de música i sentiments està molt bé.
Per moments et sents gronxat en la música de les paraules.
¿Una novel·la per quan?. -
Això em sona...[Ofensiu]uRaNiA | 24-04-2005 | Valoració: 10
...jejeje d'alguna vegada que m'he sentit aixi.
Molt lograt aquest text en segona persona. Et felicito!!
Et vull proposar quelcom: participar en un taller de relats en català, poesia, etc... en un fòrum on sóc la moderadora, si estàs disposada a treballar una mica, ja que allà no es com aquí que penjes i comentes. Ens fem comentaris constructius, millorem i aprenem. Tot just comencem!! Escriu-me i t'informo: urania9@hotmail.com
M'agrada com escrius. Tens un do especial per transmetre sensacions. Ets bona.
Salut!!
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161381 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com