Cadira buïda

Cadira buida

Sentíem la fortor,
notàvem l'olor de flors marcides,
carnoses, morades de els vetlles;
tot l'aire de derrota en la cadira
buida,
on solies asseure't les vesprades.

No tinc el teu ingeni
però seré avui poeta,
botiguer del carrer Enamorats:

Vas ser bo i amable i et culpaves?
miraves i no veies sinó el gel,
la fredor que desprèn Barcelona,
els amics cadascú "a la seva bola",...

He de fer-te sisquera una cançó
perquè m'inspiris,
perqué et recordin un dia a les escoles
amb les perles d'ingeni que degotis.

Hi afegirem un solo de guitarra
elèctrica anys setanta
que tan be coneixies.

Solitària cadira de terrat
que ens parles de vespres infinits,...

Tendres records de joventut,
desenfrenat passat de bogeria,
comissaria i grisos per allà al mig,
les guàrdies al cos d'artilleria:
"Orquesta Mirasol", el supermacho,
tabac habanos puret i bona copa,
la fàbrica tèxtil i el crazy horse:
Aquelles noies per mirar-les de lluny,...

La soledat que al final se'ns endu.

Ja no parlem de tu,
Vas donar el cor.
Ens guardem el record per a nosaltres.