Cadenes rovellades

Un relat de: joandemataro

Photobucket



Arraulit, engrillonat a les pors,
renuncies a la llibertat.
Ja ningú et pot socórrer,
s’acosta el combat final…

Obres els ulls i un sol arrauxat
t’enlluerna en aquest desert
de solituds ,
de mirades gastades,
seduïdes per miratges.

Pressenteixes el perill,
t’alça el cap, l’instint,
les llàgrimes de planyença
eixugues de les entranyes
i exasperat fens les cadenes,
rovellades de fa temps…
El teu propi plor,
t’encegava.

Et prepares pel combat,
aquest és a vida o mort.
Tant se val, el teu coresforç
ja t’ honora…
I al firmament pigat d’astres,
que guarden secrets,
un nou estel brillarà…
Només pels teus estimats,
gojosos del teu esforç,
amarats de tu.

Comentaris

  • Cadenes[Ofensiu]
    Materile | 19-05-2011 | Valoració: 10

    Massa vegades ens sentim encadenats i fem esforços per trencar-les, però no tenim prou força i encara ens fa més mal.

    És un poema fantàstic que expressa aquest dolor, aquest neguit... La imatge encara dóna més força a aquest estat. Ens cal LLUITAR amb més força per poder trencar les cadenes que són rovellades de tant de temps...

    Una abraçada,

    Materile

  • Cadenes[Ofensiu]
    Materile | 19-05-2011 | Valoració: 10

    Massa vegades ens sentim encadenats i fem esforços per trencar-les, però no tenim prou força i encara ens fa més mal.

    És un poema fantàstic que expressa aquest dolor, aquest neguit... La imatge encara dóna més força a aquest estat. Ens cal LLUITAR amb més força per poder trencar les cadenes que són rovellades de tant de temps...

    Una abraçada,

    Materile

  • Un poema amb força[Ofensiu]
    joanalvol | 15-05-2011 | Valoració: 10

    Cal aixecar el cap, cal fondre les cadenes, cal eliminar la por, o, si més no, controlar-la. El que no sé, és quin instint et refereixes capaç d'assolir tot plegat.
    Una abraçada, Joan
    Joanalvol

  • L'instint aixeca el cap[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-05-2011 | Valoració: 10

    Aquesta idea és la base de tot. L'instint aixeca el cap; no vol dir que sigui l'únic que ens faci aixecar el pensament, però sí el primer pas per a sortir del que ens empresona. Seguim l'instint. Ell ens guiarà en bona direció. Nosaltres decidirem quin camí prendre. Endavant Joan, escrivint espantes els mals. Una abraçada.

    Aleix

  • Un excel.lent[Ofensiu]
    Josep Ventura | 14-05-2011 | Valoració: 10


    poema, poemes, unes fotos fantàstiques, el bloc, el fòrum,
    admiro tanta vitalitat
    abraçades i endavant
    Josep

  • Cadenes rovellades,[Ofensiu]
    free sound | 13-05-2011 | Valoració: 10

    sempre poden ser trencades...
    El combat no pot ser finalitzat,
    ni renunciar a la nostra llibertat!!
    Sort de l'amor, i dels nostres estimats...
    Bonic poema, per vèncer les pors amb paraules i amors.
    Una abraçada desencadenada.

  • bravo!![Ofensiu]
    teresa serramia | 13-05-2011

    un poema valent, de lluita contra els elements...
    els que t'estimen, valoren aquesta teva lluita titànica...
    perquè lluitar és viure...

    lluitar és estimar..
    lluitar és no rendur-se,....MAI...de....MAI

    NO LLUITEM SOLS...ho dius molt bé.
    Aquells que ens estimen, lluiten també. Lluiten
    ... i la seva és la nostra lluita.
    Una lluita de supervivència en l'amor

    ...Bravo!!

  • perdona'm per ser tan "pesada"...[Ofensiu]
    teresa serramia | 13-05-2011

    ja m'ho diu el meu nét gran, que aviat farà 13 anys..ETS UNA PESADA...de tant reiterativa com sóc...
    Em poso on ningú em demana..
    gràcies per acceptar les meves "lliçons" ...que ratllen...massa...
    Ets molt especial: molt intel.lgent. I tant si hi arribaràs!!

    ..jo em faig "la xula" i encara m'hi ofego, saps??Goso donar lliçons quan jo tinc prou feina per aplicar-me-les.
    Una abraçada...............

  • No sempre [Ofensiu]
    Guineueta | 13-05-2011 | Valoració: 10

    ens n'adonem que és un mateix que es posa els grillons... la llibertat també depèn de nosaltres, però a voltes costa tant! Cal no perdre l'esperança.
    Una abraçada, Joan!

  • Cadenes sense rovell[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-05-2011 | Valoració: 10

    Bon relat, Joan.
    I em suggereix que a vegades les cadenes no són rovellades... són cadenes noves que hom crea... tot caminant i ensopegant. I també tornant a caminar, on les cadenes cauen.

Valoració mitja: 10