Cadenes d'aigua (Oda marina)

Les despulles de la sal infinita bateguen en la farga
Dels minerals oberts a la immensitat.
L'herència de la parpella blava amb la llavor del llim descansa
I s'assembla a les gavines retornant, vagues,
al seu cor, que les empresona.
Només ella coneix la seva pregonesa.

Quantes vides hauran trobat, en la seva sina,
el sepulcre ofrenat al silenci i a la quietud?
Qui pot seguir, en la pols dels segles, la seva petja
Vetusta, la seva ànima que no té límits?

Jo, immòbil i minúscul, al seu costat sóc l'absència:
En els meus somnis
Alegre i fecund. Sóc el seu fill i espero
Anhelo,
Vull sentir la vida que dintre seu porta,
Escolto la seva veu muda i em crida.
És la meva mare, l'Eterna.

Les seves aigües m'acullen.
Però mai no tindré coneixença del seu cos, de la seva grandesa.
Per què més tan ignota, tan desconeguda, tan opaca?
M'acosto a ella i la beso, notant l'amargor
Del germen del tro, del llampec, de la tempesta furiosa,
Ara en plena calma.
Tornarà a néixer i a créixer
El seu crit en l'escuma profunda,
Fins que es perdi en la llunyania, buscant la fi de l'horitzó
-Ferida oberta entre la mar i el cel, que mai no sagna-?

Em crida la seva ànima aquàtica,
Ingent clama amb els seus llavis de puresa.
Em crida perquè retorni al seu costat, al pit
Que em va criar, que em va bressar amb la quieta
Fressa de les seves suaus onades, i em despulla.

Podré estimar-la per sempre si la seva vida és eterna,
Si el meu viure lentament s'apaga
Admirant la seva infinitud?
Reneixo mentre em perdo en la seva transparència
Glacial que se m'emporta amb els somnis
Oblidats de les sirenes.

Tindré mai el seu cos de sal carregat de dolcesa?
L'ànima retroba en els seus llavis
El misteri i la vida que,immutables,
Bateguen en el seu pit de silenci.
Em perdo irremeiablement en la seva nuesa,
En la immensa pupil·la sense rostre
Que busca el bes soliu de la terra.

Els seus braços m'atrapen i em lliguen
A l'etern i a l'infinit;
Em lliga amb cadenes d'aigua
Al seu esperit, impossibles de trencar.
I sóc l'ínfima part del seu feu marí,
Les despulles de la sal infinita...