Cadena d'esdeveniments

Tot començà amb un atac d’avorriment. Quan algú no sap què fer la seva ment pot crear mecanismes complexos per mantenir-se entretingut, com per exemple posar un clau de llargària considerable sota la roda d’un cotxe.
Quan en Quim va voler sortir de casa amb el seu flamant C4, la roda estava ben punxada i va caldre canviar-la. Com en Quim no duia cap gat al cotxe, va trucar al seu veí i amic Roc perquè li en prestés un i l’ajudés en la ingrata tasca de canviar el pneumàtic . Mentre en Roc era al carrer donant un cop de mà al seu amic, el va trucar la seva xicota, la Bel, i en no rebre resposta i com aquest li havia dit que es quedaria tota la tarda a casa estudiant, la Bel se sentí enganyada i va trucar la seva millor amiga, la Mar, per explicar-li les seves penes. La Mar era a punt de sortir de casa ja que havia quedat amb un noi alt i ros per prendre un cafè. Com la Mar era una bona amiga, va escoltar les penúries que la Bel, presa d’ira, li havia d’explicar, tot i que feia tard a la cita. El noi alt i ros l’esperà durant una bona estona però capcot i decebut se’n tornà a casa pensant que la Mar s’havia fet enrere. A mig camí relliscà amb la caca que acabava de deixar un gos del veïnat d’amo desconsiderat i caigué de cul a terra embrutant-se els pantalons. Pensà llavors que el seu amic Blai, vivia allà mateix i com gastaven més o menys la mateixa talla li en podria deixar uns de nets. En Blai estava a casa amb una noia molt atractiva que havia conegut feia uns dies i que en veure que eren interromputs els seus preàmbuls amorosos per la presència d’aquell xicot un xic pudent, es vestí i se n’anà ben ofesa. Com no tenia ganes de tornar a casa es decidí a pujar al pis d’un amic un tant brètol però força divertit que vivia prop d’allí. Es trobà el xicot al davant d’una capsa de claus d’una llargària considerable sobre la taula. – Estaves fent bricolatge? – li preguntà. – No- respongué sorneguer el xicot- com estava avorrit m’he dedicat a llançar claus sota els cotxes. Es punxen les rodes i jo m’ho passo bé veient com suen els “pringats” dels seus amos per canviar-les. Mira, vine. Veus aquell d’allà? Ha hagut d’anar a buscar un amic perquè l’ajudés. Quin inútil està fet! La noia, bellugà el cap d’un costat a l’altre i marxà del pis decidida a no aguantar ni un minut més cap altre signe d’estupidesa. En passar pel costat dels xicots que canviaven la roda no es pogué estar d’explicar-los el que havia passat i els dos nois presos de ràbia pujaren al 3r 3a on vivia el brètol de l’amic i quan aquest els obrí la porta, en Quim li propinà un sonor cop de puny que acabà de cop i per molt de temps, amb el seu avorriment i qualsevol intent de la ment per posar en marxa el més mínim mecanisme de diversió. Així és la vida.