Cadena De Somriures

Un relat de: RainBow_CoLouRs

Que es un somriure?

CARPE DIEM, si senyors...

Un somriure és com una cadena,
Proveu-ho!

Somriu a la primera persona que trobis,
ell/a et somriurà
i el que rere seu vagi, també ho farà.

Tu seguiràs somrient,
i tocarà el clàxon un camió i et dirà un:
- Guapa!
Ben fort.

I tu arribaràs a casa,
feliç...
I com no!
Seguiràs somrient!

_____________________________

Per als admiradors del somriure,
regaleu-me un quan acabeu de llegir
aquest escrit.

Comentaris

  • Hola preciosa![Ofensiu]
    ROSASP | 16-01-2006

    Molt bon aniversari!
    Aquesta cadena de somriures és la que desitjo que sempre tinguis present i t'ajudi a veure les coses petites i precioses que ens envolten.
    Somriure obre les portes de dins a fora i de fora a dins; surten les neures i entra aire fresc.
    Els colors i les llums s'omplen de nous matisos i tot sembla més ple de vida.
    Encomanem somriures...
    M'hi apunto, m'encanta somriure!!!

    Petonets i fins aviat!

  • Molt optimista![Ofensiu]
    solarin | 24-09-2005 | Valoració: 10

    Un text molt optimista que pot conduïr al somriure mundial si posem la teva teoria en pràctica :p
    És un bona idea expressa també molt bé.
    Mil somriures per tu!

  • amb aquesta teoria...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-09-2005 | Valoració: 10

    pots produir una epidèmia universal... ja ja
    m'agrada aquesta positivitat que respires en el teu poema...
    ara només cal que hi hagi quelcom més que un somriure en les persones, no sigui que els assassins segueixen matant però amb un somriure i que les guerres es facin igualment però somrient i que els maltractadors et vagin matant poc a poc amb el somriure cínic als llavis...
    amb aquest poema has tocat la quotidianitat amb una vareta màgica i has alegrat la vida ordinària amb un perfum alegre...
    PD. segueixes boja comentant-me a mil!!! no puc atrapar-te ni competir amb tu, ets inalcançable... gràcies guapíssima!
    un petó de somriures per a tu i que la cadena no es trenqui per culpa d'algun malhumorat carca fòssil que no somriu ni per nadal.

  • cadena[Ofensiu]
    donablanca | 20-09-2005 | Valoració: 10

    he llegit alguns dels teus relats, el to vitalista és imparable, sincer i cristalí.
    que puguis expresar-te d'aquesta manera a la teva edat em marevella.
    el teu punt de vista és molt interesant
    et seguiré llegint.

    (en quan al relat,'estoy en ello'. gràcies)

  • jajaja![Ofensiu]
    papallona | 20-09-2005 | Valoració: 10

    No havia lleguit la teva biografia i t'he de dir que m'ha sorprés molt. En primera perquè vares nèixer el mateix dia que el meu germà, però un any abans; i després m'ha sorprés la teva madureza tant pel que dius a la biografia com pels poemes que escrius. N'he lleguit uns quans i t'he de dir que m'han arribat, són molt profunts, escrius molt bé! I t'he volgut comentar aquest perquè l'he trobat molt eng¡iniós, i a més a mi m'encanta riure, em pas el dia rient, és una molt bona terapia!
    Besades mallorquines, i a riure força, que és mooooolt bò!

    Papallona

  • Te'n regalo els que vulguis[Ofensiu]
    somriure | 16-09-2005 | Valoració: 10

    M?ha agradat molt el teu relat ojala molta mé gent cregues realment que un somriure no costa res i té un gran poder.A vegades pensem massa en nosaltre mateixo i ens oblidem de regalar somriures.Petons

  • M'agrada el teu optimisme[Ofensiu]
    Carme Dangla | 16-09-2005

    El teu relat el reflecteix molt bé i m'ha encantat que siguis tan jove, jo que sóc tres setmanes més gran que tu, cosa que vol dir que vaig un curs per endavant.
    M'agrada això que dius dels somriures, m'agrada somriure i ser corresposta tant per grans com per petits.
    De petita m'agradava anar al pont sobre l'autopista i saludar els camions que a vegades responien amb el clàxon.
    És curiosa la teva biografia, a mi la dança m'encanta, de mirar-la perquè sempre he estat una potes absoluta, especialment la clàssica.
    Suposo que a casa no ens podem permetre que estudïi música, en tot cas no és la primera de les prioritats, però em diuen que se'm dona bé, com a mínim puc fer servir la quitarra per acompanyàr-me quan canto i l'orgue per treure quins acords hi van…
    També les coses matemàtiques m'interessen des de molt petita, ara he començat batxillerat de ciències per aquest motiu.
    El cinema, no, fa anys que no hi he anat. Al poble no n'hi ha.
    També parlo les mateixes llengües que tu, però no per afició, l'anglès i l'espanyol per l'escola i el francés el vaig aprendre de petita i llegeixo sovint en aquests llengua.
    No he viatjat gaire lluny peró si que he estat a totes les comarques dels països catalans de Castellò cap al Nord.
    Abraçades

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: