Cercador
Cadena de costums
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Pren per costum el sol al pati la Còstuma amb el cap cot fent costura i en pilotes entre pedres arrodonides i pilotes de colors i mides diferents llençades per un nen cada dia després de dinar i que ella no l'hi torna. Pren el sol la Còstuma -dona sensual de cap a peus- alhora que és un hàbit que ho tafanegi des de rere el bruc el veí de l'esquerra fent veure que poda cactus siberians. Alhora que és mirat per la Gúmena (la següent veïna), sexagenària que pesa figues de paners aliens i molt mal vista per gent que no duu les ulleres adecuades i que té la santa, catòlica i apostòlica mania de criticar-ho tot. Alhora que entre esbufecs i fumeres poc dissimulades és observada pel Drac Ornamentatiu, espècie de drac de jardí poc comuna i que té l'habilitat de defecar bitllets de cinc-cents euros que el seu propietari, un budista gens enganxat a res, escombra i crema amb el foc de la mascota, això quan no està gaudint d'un nirvana que més aviat tira a orgasme passa com puguis, com sempre.
Pren per costum el sol al pati la Còstuma, sí, amb el cap cot concentrada en la costura i amb el cos colrat i des del bruc del costat dret no hi ha dia que no l'envegi la bibliotecària jubilada que havia tingut uns atributs millors i que va enterrar fent gepa entre llibres que mai van ser d'eròtica i de propostes d'homes tímids que demanaven versions reduïdes de vides modèliques i on per descomptat ja se sap que mai hi falta la passió, sigui del tipus que sigui. Alhora que és seguida sigui amb lupa o prismàtics i a torns per la munió de criatures de la casa del costat, minisherlocks i miniholmes molt estimats pels seus pares, elementalment. Alhora que per poc que pugui no els deixa de petja i amb els ulls ben esbatanats la Princesa de Tres Colors, la gata més grassa del poble perquè la seva mestressa l'ha avesada al pinso selecte i se'n deleix, afamada i consentida. Alhora...
Alhora res. Perquè de cop i volta, de volta i cop, que no se sap d'on vénen, d'on vénen no se sap, apareixen unes tisores descomunals i fan un tall a la cinta del cervell d'on raja tota aquesta patuleia i adéu Còstuma, no calia que cosissis tant, i comiat de retruc a tots els personatges de la cadena de costums que no es queixen i deixen que l'autora sigui boja i eixelebrada, per més que per una estona hagi estat una fada.
Pren per costum el sol al pati la Còstuma, sí, amb el cap cot concentrada en la costura i amb el cos colrat i des del bruc del costat dret no hi ha dia que no l'envegi la bibliotecària jubilada que havia tingut uns atributs millors i que va enterrar fent gepa entre llibres que mai van ser d'eròtica i de propostes d'homes tímids que demanaven versions reduïdes de vides modèliques i on per descomptat ja se sap que mai hi falta la passió, sigui del tipus que sigui. Alhora que és seguida sigui amb lupa o prismàtics i a torns per la munió de criatures de la casa del costat, minisherlocks i miniholmes molt estimats pels seus pares, elementalment. Alhora que per poc que pugui no els deixa de petja i amb els ulls ben esbatanats la Princesa de Tres Colors, la gata més grassa del poble perquè la seva mestressa l'ha avesada al pinso selecte i se'n deleix, afamada i consentida. Alhora...
Alhora res. Perquè de cop i volta, de volta i cop, que no se sap d'on vénen, d'on vénen no se sap, apareixen unes tisores descomunals i fan un tall a la cinta del cervell d'on raja tota aquesta patuleia i adéu Còstuma, no calia que cosissis tant, i comiat de retruc a tots els personatges de la cadena de costums que no es queixen i deixen que l'autora sigui boja i eixelebrada, per més que per una estona hagi estat una fada.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436404 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com