CADA VEGADA MÉS GRAN I VERDA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Sonava el Canon en D Major de Pachelbel quan el taüt de la Senyora Leocàdia entrava al forn crematori. La senyora ja molt gran no havia tingut gaires llàgrimes al seu acomiadament. Sols la Fina, la minyona que li anava a fer feines i al final es va convertir en la seva cuidadora s´eixugava amb el dors de la mà una fugissera llàgrima.
La Fina es d'Uruguai i va ser la primera casa en la qual va fer feines, la senyora Leocàdia, fina, alta i prima ja d´avançada edat la va estimar i la va ajudar i això ella no ho oblida.
Cert que tenia les seves rareses fruit dels seus molts anys i algun principi potser de Demència Senil, però res en concret que pogués preocupar. Estimava les flors i en especial tenia com una preferència a una planta de bambú, que regava i cuidava amorosament, li deia a la Fina:
- Mira xiqueta cada vegada és més gran i verda.
La Fina no deia res, treia la pols de les seves fulles i somreia , i alguna vegada inclús assentia a les paraules de la dona.
Els fills la miraven tristament si eren presents, movien el cap i deien
- Ai senyor!, no se pas a on arribarem.
L´uruguaia els mirava tristament a ells i callada no deia res.
El dia després de la seva mort li varen dir que si volia algun record de la dona. Ella va assenyalar la planta de bambú.
El fill va dir, però si és una fotesa, no val res! És una planta de plàstic que la mare cuidava com si fos viva. Bestieses de les seves!
La Fina va respondre.
- Ja ho sé però la seva mare l´estimava i jo també. Crec que les dues sabíem era de plàstic, però era com un joc entre nosaltres. Algunes vegades inclús havia pensat ho feia per fer una mica la guitza.
Acabada la música, la Fina després d´acomiadar a la família , va anar cap a casa seva. Al menjador al lloc d´honor el bambú resplendia verd com mai. La dona va haver de tocar-la per veure si era de plàstic, de tan bonica com lluïa , i li va semblar sentir una veu dolça que li deia.
- Cada vegada més gran i verda.

Comentaris

  • La Fina sí...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-07-2019 | Valoració: 10

    La Fina sí que ho sabia. Je je je je je.... perquè ho havia d'amagar, al final si que li ho va dir, que eren de plàstic. Quina llàstima que eren de plàstic, doncs s'ho havia cregut.
    Molt bon relat, i amb qualitat, Montserrat.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • I tant verda[Ofensiu]
    Materile | 16-02-2019 | Valoració: 10


    Segur que aquesta planta podia agafar pols, però no perdria mai el color verd. Un bon joc de paraules. Molt ben trenat i original. Felicitats Montserrat.
    Una abraçada,
    Materile

  • Plàstic[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-02-2019

    Tot anava bé fins que vaig llegir que la planta era de plàstic; a partir d'aquí ha anat millor. Tens molta imaginació i molta fecunditat, Montserrat. T'envegem una mica.

  • Cànon [Ofensiu]
    Loira Durban | 11-02-2019 | Valoració: 10

    Montserrat! Has pintat un relat tenyit de notes musicals i m'has fet pensar en quan anava a l'escola i hi vaig descobrir el cànon de Pachelbel. Una història molt maca!

    Jo et convido a llegir el meu "Wagner i Verdi". Totes dues hem trobat la inspiració en els grans mestres :)

    Molta sort i fins aviat!

    Una abraçada!

    Marta Finazzi

  • Com d debó.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 11-02-2019 | Valoració: 10

    Jo una vegada fent el manteniment d'un xalet de gent amb molts calerons vaig regar un testet on hi havia una planta de plàstic. Lo gros és que vaig pensar que era de debò! Era estiu amb una calor en que les parpelles se m'enganxaven, m'adormia...Hi ha plantes de plàstic que semblen vives.... A mi, personalment no m'agraden gens ni mica, Fa uns anys al que havia estat l'Hotel Ritz de Barcelona, ara te un altre nom, tenien totes les balconades i finestres plenes de geranis de plàstic, quin mal gust! i a sobre plens de pols. En el teu relat, jo veig que el que hi juga són les emocions i els sentiments. Bon relat i com sempre molt entranyable. Nil.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.