Cada segon de pell

En cada segon de pell
el gust del món s'acumula
i dibuixa clar en els sentit
un somriure.

A fora, ho sents?
la nit s'abat damunt la Têt
i criden fort els vents d'hivern
i callen llum tots els carrers.

La son rosada de desig
ara que s'han dissolt totes les fulles
i jo em desfaig a dintre teu
i s'obre el temps i es fa d'escuma.

No cal que ho diguis en veu alta
bé prou ho sé que t'alçaràs
i ploraran els vidres;
és molt cruel el desig
que ens aferra només
a les coses que fugen.

Fressa pels carrers de Perpinyà
i tu et perds entre les multituds
i el bombolleig del teu cos
em fa tremolar les temples
com una copa de xampany
com en la nit, aquesta espelma
sola.


Perpinyà, novembre de 2006