Cercador


Llista categories

Cada poema guarda un secret ( parts 1 i 2)

Un relat de: joandemataro
El cel negre del matí,
enutjat, avisava pluja.
Ell, trist de bon matí,
abatut pels seus malsons
anà a córrer a l’escullera
per esvandir-se les penes.

Gairebé sense adonar-se
una llàgrima ...

Photobucket

Comentaris

Afegir comentari
  • quanta delicadesa...[Ofensiu]
    teresa serramia | 07-04-2011

    tan en la fotografia com en les paraules...M'encanta aquesta brevetat impactant i nua. Corprèn, plena d'una força immensa...El secret de les paraules..."la vida secreta de les palabras" d'Isabel Cutxet (no sé si s'escriu, així, perdó!) De vegades, però, diuen més del que ens pensem, les paraules . De vegades són com una música sense lletra que ens tramet l'emoció més profunda i ens conta , a ran de cor, les vivències que mai no ens contarà ningú. Gràcies pels teus mots de lletres missatgeres...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

398 Relats

1886 Comentaris

176279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits
Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE REIVINDICATIVA, FINS QUE AIXÒ FACI UN TOMB !!!!

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet
2013 © joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >