Cada instant

Cada instant, cada moment
d'aquest preciós temps que m'ha tocat de viure,
el visc intensament,
conscient que serà únic i irrepetible,
i que només de mi depèn
omplir-lo d'aquelles petites coses
que fan de la vida gaudi de viure.
Un somriure.
Un petó.
Un silenci.
Un t'estimo.

En el camí,
he descobert que els sentiments, les emocions,
la passió, la tendresa,
són ara part de mi mateixa.
Un toc lleu de fantasia,
que forma part indissoluble
de la meva manera de passejar per la vida.
Com tu, nino,
que has esdevingut tan meu,
que et confons en mi com jo en tu,
i que m'has ensenyat
que és possible estimar sense mesura,
més enllà dels mots, els gestos o els silencis,
més enllà de la realitat o dels somnis.

El que sento per tu,
com expressar-ho ...
excedeix la raó,
i la dimensió mateixa de les paraules.
En molts moments em desborda,
i en molts d'altres, m'embriaga
profunda i dolçament.
I és que m'he omplert tant de tu,
et sento en mi de tal manera,
que he après
que viure és estimar-te,
cada dia, cada instant,
amb tendresa, amb passió.
amb paciència, amb devoció.

I et penso
Una i mil vegades et penso.
I omplo de tu mil pensaments i mil silencis.

I t'estimo.
I dir-ho no pretén res,
res més enllà de traslladar
el significat més dolç d'aquestes paraules
i compartir de manera senzilla un sentiment.

Perquè viure és estimar ...
la resta és tan sols passar per la vida.