Cada dia mor quelcom de nosaltres

Un relat de: sants78

Va traspassar la subtil frontera existent entre el somni i la realitat entreobrint els ulls a la llum del matí. Com tots els dies es va aixecar, encara mig atordit, i es va desfer en un badall alhora que estirava els seus braços. Aquell era un inofensiu vici que havia adquirit d'una forma desconeguda. Posà els peus sobre el fred sòl i aquesta sensació va fer que es desvetlles del tot. Es va posar les sabatilles, s'aixecà i deixar escapar unes quantes mirades perdudes més enllà de la finestra, que era oberta. La llum encara era bastant escassa, no sabia perquè, però s'havia despertat abans que sonés el despertador.

Després que tots aquests estranys pensaments recorreguessin la seva ment va reaccionar i decidí fer-se el llit, així que es va girar i mirà el lloc on havia estat fins feia sols uns instants. Per un moment va deixar de sentir el bategar del seu cor, però només per un moment, perquè després la situació canvià radicalment, la sang corria per tot el seu cos, i els batecs del seu cor, que fins feia uns instants no podia sentir, començaven a ser tan forts que fins i tot ressonaven al seu cervell. Una suor freda recorria el seu front, li baixava per la cara i des de la barbeta les gotes queien fins a estrellar-se contra el terra. La seva vista es va ennuvolar momentàniament i no va poder creure allò que realment veia. Allà, encara estirat al llit va poder veure la seva pròpia imatge, encara dormint. Creient que patia una al·lucinació la va tocar, després es va tocar ell. Així va comprovar com ambdós eren reals, però... no podia ser, ell era l'autèntic, l'altre, el del llit deuria ser un ésser irreal, creat per la seva pròpia ment, per la seva imaginació.

Ràpidament va anar a veure's en el mirall del bany, i va comprovar com seguia sent ell. Allò el va tranquil·litzar una mica, però no suficientment, així que per assegurar-se que no viatjava encara pels somnis, agafà un paper, un bolígraf i plasmà la primera frase que va creuar pel seu cervell. Un cop escrita es va quedar d'enpeus mirant el paper, mentre sostenia el bolígraf amb la seva mà dreta. De cop i volta va escoltar un soroll als seus peus, instintivament va mirar i va veure com el bolígraf estava al terra. "¡Com pot ser, el tenia agafat!". Després de pensar això es mirà la mà i no la va poder veure, havia desaparegut. No sentia ja ni tacte, ni calor, ni suor, simplement res.

Anà corrent a la seva habitació per veure de nou l'altre imatge. Aquesta seguia allà, igual. De sobta va sentir la mateixa "no-sensació" de la mà dreta a la mà esquerra. No va tenir el coratge suficient per mirar, però no li va fer falta, ja sabia perfectament allò que li havia passat. La seva mà esquerra també havia desaparegut. El que va passar després no ho va poder veure, però anà notant com perdia primer l'olfacte, l'oïda i per últim deixà de sentir la seva llengua inundant l'interior de la seva boca. Era una plena consciència de la mort que no podia suportar, així quan va veure la finestra oberta va saltar des del tercer pis en el que vivia. En caure llençà un crit mut, que ningú va poder escoltar. El terra s'apropava, ràpid, violent, impacient, però quan es trobava a uns pocs metres de la mort segura va perdre la visió i amb ella la totalitat del sentit.

Aquell matí es despertà sobresaltat del seu somni, l'únic que recordava era la sensació de caure. Al menjador el despertador sonava impertinent. Badallà i estirà els braços. La finestra estava oberta i l'aire passava. Va sortir al menjador, va parar el rellotge i va adonar-se que a la taula hi havia un paper escrit amb la seva lletra. El va llegir, però deia quelcom incomprensible per a ell "Cada dia mor quelcom de nosaltres."

Comentaris

  • Cada dia neix quelcom de nosaltres[Ofensiu]
    Naiade | 05-11-2007 | Valoració: 10

    Relat interessant des del primer moment m'ha enganxat, tot tement amb angunia que en lloc de trobar el paper escrit, no hagués optat per la segona opció, la de tirar-se per la finestra. M'ha agradat has sabut crear una atmosfera molt adequada i inquietant, que et porta a no poder deixar de llegir fins arribar al final.

    Salutacions

  • Genial[Ofensiu]
    Mossen Borrà | 26-03-2006 | Valoració: 10

    Molt bó. Potser hauries de fer un canvi al títol, per fer més sorprenent l'història.
    Una abraçada

  • Un somni recurrent[Ofensiu]
    Jimmyjazz | 08-11-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquesta visio del fet d'anar morint dia a dia i l'interpretacio del somni.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

487948 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]