Cada dia es mes difícil

Cada dia es mes difícil…

Sobreviure en aquest mon
bandejat per l'egoisme i la mentida
on el somriure es un parany,
i s'hi amaga un fals bon dia,

On les promeses,
entre riures e il·lusions,
s' adormen abraçades a l'oblit.

Soc enmig d'una foguera
de retrets encesa:
però estic perdut en la foscor,
de la nit mes freda.

Estic rodejat de gent,
que em demana salut i alegria,
jo nomes els hi dono l'aire fresc,
que a mi, m'omple el cor de vida.

Sovint penso que no es just,
exigir-li tant a la vida,
doncs he perdut en el camí:
tendresa, amor i poesia.

El vaixell del meu viatge,
perd el rumb massa sovint,
a voltes, empeny fort endavant,
i a vegades, vull naufragar!
i quan no m'oriento:
voldria tornar enrere,
...massa sovint.

Soc un nàufrag ,
en un mar, sec de sentiments i passions,
en un bosc cremat de poesia i colors,
amb un cel fosc i gris,
mancat de la llum i de l'amor.

Avet_blau