cada cop que et veig.

I la melangia retorna, d'aquell lloc on havia estat oblidada necessita més protagonisme en aquesta historia de dos.Els meus ulls que ja feia dies que ploraven per tu, avui busquen més mirades d'altres ulls que els valorin més , que els sàpiguen estimar, que no els utilitzin com a segon plat. Tot segueix per molt que costi acceptar-ho, tot continua.. al rellotge l'hi és indiferent, qui marxa i qui torna, qui ens deixa i qui neix, qui plora i qui riu, d'el que estima, d'el que enyora, d'algú que perdona i d'altres que van sense rumb.