CAÇADOR FURTIU

Un relat de: Ravegal
Fa xafogor. Des del moment, que semblaria màgic si no es repetís cada dia, en que els primer rajos de sol reptant pel vessant de la carena han fet recular la foscor, l’aire reescalfat de dies assolellats sense que un ni un trist ventijol el remogui, ho ha envaït tot. Els cossos traspuen llard i el contacte de la pròpia pell angunieja. Entrada la tarda l’atmosfera és d’una densitat tan espesa que aixafa la pretensió de fer qualsevol activitat.
Cerca el lloc adient, Per una estona de cacera que pot ser llarga cal disposar d’una certa comoditat. L’ombra agraïda d’un lilà el protegeix de l’abraçada roent del sol i posat d’esquena no l’enlluerna. S’ha portat una beguda per domesticar la sed. No es considera furtiu, mai no ha sentit dir que caçar-ne fos prohibit, fora estrany, amb tantes com n’hi ha. Mentre s’hi posa bé, pensa sense comprendre-ho, què tenien a la mollera les civilitzacions antigues que les veneraven. Un cop situat i amb actitud vigilant, espera. Te l’arma a punt. Es una arma dissenyada per actuar amb rapidesa, lleugera, per distància curta però de prou abast. Podria optar per posar trampes però un cop s’han posat ja no es participa de la cacera, es fa sola. Es deleix per començar, porta l’instint caçador a l’ADN. No en tindrà prou amb una, el que vol és matar. Sap de sobres que n’hi ha en excés i que hi podrà tornar.
No sempre és fàcil caçar-les, cal una bona coordinació. Primer l’ull la percep, la musculatura es tensa, la presa s’acosta, el cervell calcula i dona l’ordre. La rapidesa és primordial, són de vol ràpid i un cop enlairades ja és impossible. El seu sistema de defensa fa que moltes vegades s’anticipi al caçador.
A l’aguait espera l’aproximació de les víctimes. Instants de tensió. Una! Guaita de nou l’entorn i escull la segona. Dues! I després, una altra i una altra... Obstinat i persistent van caient, ja no sap quantes en porta. La seva perfídia serà inútil, són massa nombroses i en vindran d’altres. Demà els efectes de la seva cacera seran invisibles i més endavant, dies enllà, com un exercit es replegaran per suportar l’hivern i tornaran en una nova onada que tampoc serà vençuda. Ell és prou fort, ràpid de reflexos i pacient però, per més que en mati, les mosques són inacabables.

El fil d’aquest relat és tret del poema d’Oriol Izquierdo Caçador furtiu del llibre Moments feliços (Edicions 62)

Comentaris

  • Caçar[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-05-2020

    Hahaha original, entretingut i divertit. M’ha agradat sobretot el primer paràgraf, quan ens poses en situació de la calor que fa, molt descriptiu, “els cossos traspuen llard” m’encanta!

  • Remake[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-05-2020

    Un relat ben divertit. Mentre anava llegint-lo ja pensava a veure amb quina ens sortirà, semblava que cacés ocells, però també es veia que això no podia ser. La intriga es manté fins al sorprenent final.

    Veig que l'argument l'has tret d'un altre escriptor i no t'importa dir-ho. Això està bé. A mi també m'agrada agafar idees d'altres i fer-ne la pròpia versió. D'això al cine en diuen fer un "Remake", em sembla. No hi veig res de dolent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: