Cercador
CABRILS, EL POBLE AGRAÏT
Un relat de: Antonio Mora VergésAprofitava una tarda solejada, quasi tardoral, malgrat trobar-nos a 18 de febrer per arribar-me fins a Cabrils, en relació al topònim hom estableix una estreta relació amb la veïna població de Cabrera.
El terme municipal limita al nord amb els termes d’ Òrrius i Argentona, a l'est amb Cabrera de Mar, a l'oest amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar. S'estén a la capçalera d'una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al nord i a l'est — per cims destacats, com el turó d'en Cirers (471 m d'altitud) i Montcabrer (319 m).
Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies esparses i urbanitzacions residencials. El camí del Mig, antiga Via Augusta, marca la frontera amb Vilassar de Mar.
Em portava fins aquest poblet del Maresme, el desig de recollir imatges de les escoles Tolrà [ actualment seu del casal de Jubilats i Pensionistes ].
També a Castellar del Vallès, existeixen encara les Escoles Tolrà, a quina imatge, i pel mateix responsable tècnic, foren aixecades les de Cabrils
La placa del carrer està dedicada a Emilia Carles [ Emilia Carles Tolrà, Marquesa de Sant Esteve de Castellar ]. Cabrils, com s’expressa en el títol, és un poble agraït.
Castellar del Vallès, que rebé de la bondat de Dona Emilia Carles Tolrà, molts i millors equipaments públics, hores d’ara no ha dedicat encara a la seva memòria cap indret del poble.
No tenim en català una oració equivalent a ‘ es de bien nacidos ser agradecidos’, . Penseu-ne una.
Mai és tard per esmenar els errors, i davant la proximitat d’unes eleccions municipals, voldria veure EN TOTS ELS PROGRAMES ELECTORALS, el compromís de reparar aquest greuge en els propers quatre anys.
No fora desassenyat tampoc , explicar planerament que la petjada generosa, senyorial , dels Tolrà romandrà a Castellar fins a l’inici de l’anomenada Guerra Civil; els anys foscos, els del ‘pa negre’, darrera la marca tèxtil Tolrà , seran altres les mans que mouran la tramoia.
El terme municipal limita al nord amb els termes d’ Òrrius i Argentona, a l'est amb Cabrera de Mar, a l'oest amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar. S'estén a la capçalera d'una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al nord i a l'est — per cims destacats, com el turó d'en Cirers (471 m d'altitud) i Montcabrer (319 m).
Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies esparses i urbanitzacions residencials. El camí del Mig, antiga Via Augusta, marca la frontera amb Vilassar de Mar.
Em portava fins aquest poblet del Maresme, el desig de recollir imatges de les escoles Tolrà [ actualment seu del casal de Jubilats i Pensionistes ].
També a Castellar del Vallès, existeixen encara les Escoles Tolrà, a quina imatge, i pel mateix responsable tècnic, foren aixecades les de Cabrils
La placa del carrer està dedicada a Emilia Carles [ Emilia Carles Tolrà, Marquesa de Sant Esteve de Castellar ]. Cabrils, com s’expressa en el títol, és un poble agraït.
Castellar del Vallès, que rebé de la bondat de Dona Emilia Carles Tolrà, molts i millors equipaments públics, hores d’ara no ha dedicat encara a la seva memòria cap indret del poble.
No tenim en català una oració equivalent a ‘ es de bien nacidos ser agradecidos’, . Penseu-ne una.
Mai és tard per esmenar els errors, i davant la proximitat d’unes eleccions municipals, voldria veure EN TOTS ELS PROGRAMES ELECTORALS, el compromís de reparar aquest greuge en els propers quatre anys.
No fora desassenyat tampoc , explicar planerament que la petjada generosa, senyorial , dels Tolrà romandrà a Castellar fins a l’inici de l’anomenada Guerra Civil; els anys foscos, els del ‘pa negre’, darrera la marca tèxtil Tolrà , seran altres les mans que mouran la tramoia.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425652 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS