Cabòries d'un addicte

Un relat de: Pere Bartrés
Ho llenço pel vàter i llestos. I me’n vaig a fer un tomb. A la muntanya, que allà s’hi respira millor. Camino, penso una bona estona i torno cap a casa. Sí, va, som-hi. Però... i quan torni, què? Tot s’haurà acabat. No en tindré més. Hauré de trucar un altre cop al... No, imbècil. Precisament això és el que has de controlar. Quan tornis, res. Res i tot. D’acord. D’acord, sí. Ho tinc clar. Va, fem-ho. M’aixeco i ho tiro al lavabo... Però ara fot massa fred per sortir a caminar. I si ho faig demà? M’hauria de posar la bufanda, la gorra, un jersei, la jaqueta... Hòstia, no! Ja hi tornem a ser! Collons, quina mania. Quina addicció. És molt serio això. Ja fa massa anys que hi flirtejo. Molts. De moment me n’he sortit força bé però... Ja tinc una edat. I família, burro, també tens una família. Són preciosos els nens... i la dona... ah, la meva dona... ha aguantat tant... Pobreta. No, no, res d’excuses. Cap al lavabo. Sí, ho llençaré i sortiré al carrer. Quan torni prepararé el dinar, què collons. Quan arribin ja tindran el plat a taula. Faré macarrons, que és el que més els agrada als nens. Macarrons i pit de pollastre arrebossat... he de treure la carn del congelador que si no... Jo ho sé! Surto a fora i ho llenço després. Perquè després segur que ho llençaré. Ho hauré meditat més profundament. Aquestes coses necessiten temps. Ho he de reflexionar a fons. Sí, sí, a fons... Perquè potser hi ha alguna possibilitat de no arribar a aquest extrem. De fet, llençar-ho pel vàter... Podria racionar-m’ho. Sí, per què no? I quan s’acabi, s’ha acabat. Aquest cop anirà en serio. Fins i tot he estat a punt de llençar-ho! Segur que ho aconsegueixo. Sí, sí, aquesta vegada sí. M’ho partiré. Deixar-ho del tot no té cap sentit. No és ben bé el que jo vull. Sé que puc fer-ho. Un cop al dia i prou. Als vespres, quan tot ja estigui fet. A més, a la nit és quan entra millor. Ella es posarà contenta. Un cop, és molt poc. Sí, segur. Tot millorarà. Estaré més atent. A gust amb mi mateix. Ho faré així. Un al dia. I quan se m’acabi, si he aconseguit controlar-me, en podré comprar més. Perquè amb un al dia estaré content. És una bona solució. Una solució perfecta. Ja veuràs què bé. Estic content. Va, posa’t la jaqueta i surt, noi. Surt a celebra-ho. Que això no passa tots els dies. Sí, sí. I quan torni, abans de començar a fer el dinar, em permetré el luxe de fer-ho un cop més... perquè total, avui quans cops ho he fet?... Cinc?... Sis?...Vuit?... Sí, sí, no ve d’un...

Comentaris

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    Mar Costa | 01-02-2012 | Valoració: 9

    És un relat que mostra perfectament l'ambivalència que necessito. Espero que no et molesti. Agafaré el teu relat per fer un treball, per suposat, sense apropiar-me'l, utilitzant relatsencatalà com a bibliografia i adjuntant aquesta pàgina impresa a l'annex!

  • Realista[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-01-2012

    Bona descripció del món interior, en la seva primera fase, d'un addicte. L'auto engany està en totes les addiccions, com estar-se tot el dia davant de l'ordinador, per exemple, la cosa es saber si unes són pitjors que altres, però si la resposta emocional és com tu la descrius, i ho és, totes són dolentes.
    Eps, i he dit primera fase, perquè segons relates, encara viu amb la dona i els fills, el segon pas és que el fotin fora de casa i aquest estadi sí que és xungo, fes-nos un relat del moment i guanyaràs en dramatisme narratiu, un repte Pere!

    Felicitats pel relat.

    Ferran

  • molt bé pere...[Ofensiu]
    joandemataro | 24-12-2011 | Valoració: 10

    un relat amb ritme, que descriu les cabòries que venen i tornen, les relfexions racionals i irracionals... molt ben portat

    aprofito per agraïr-te el teu comentari al meu poema i per desitjar-te un bon nadal

    una abraçada
    joan

  • molt bona descripció[Ofensiu]
    bloodymaruja | 22-12-2011 | Valoració: 10

    Descrius perfectament qualsevol adicció. Jo vaig ser molt fumadora i , fins que ho vaig poder deixar, aquests eran els meus pensaments.. M'he sentit identificada .

  • Intrigant, dur i entendridor[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-12-2011 | Valoració: 10

    Un monòleg intrigant... que és, al mateix temps també, dur i entendridor.

    Tots coneixem les nostres debilitats, i per tant ens podem reconèixer en les dels altres... En realitat, els mecanismes d’autojustificació sempre tenen punts semblants, per no dir línies senceres!

    Sense més cabòries, avui que comença l’hivern, t’envio una abraçada càlida,
    Unaquimera

  • No sé si és real o[Ofensiu]
    free sound | 21-12-2011 | Valoració: 10

    irreal, però tant se val,
    ser lliure és el que cal,
    i cap substància ens fa lliures...
    Millor deixar-ho, millor ni tastar-ho...
    Un negoci més ("Mejor drogados, que organizados").
    Potser evadeixen, potser fan tenir sensacions,
    potser ens fan fer allò que no sabem dir o fer,
    sense substàncies de plaer... Si ja ho has viscut
    no ho segueixis buscant, els companys no seran amics,
    i poc a poc estaràs lligat de mans i pit....
    Sempre demana més, i no t'aporta res...
    Endavant.

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Pere Bartrés

14 Relats

40 Comentaris

11460 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Hola!

Si us interessa la literatura fantàstica, visiteu el meu blog:

http://perebartres.blogspot.com/

Ah!... i gràcies a tots/es per llegir els meus relats!!!