By your side

Un relat ben trenat amb la lletra de la cançó, de tal manera que formen un tot compacte des de principi a fi i sempre amb el sentiment a flor de pell. M'ha agradat molt.

i ara mateix tinc de fons la meravellosa veu de Sade. No coneixia la cançó, però m'ha sorprès el seu ritme i m'ha fet dubtar sobre el conte. No he trovat prou relació entre la intimitat del relat i la veu que sentia (val a dir que el meu anglés necessita dels substitols), en llegir-lo sense música m'ha fet creure que escoltaria una cançó més paussada i profunda.

Que vull dir amb tot aixó?. Doncs que el relat m'ha agradat força tant en estructura com de la manera que t'expliques, que la lletra de la cançó és d'alló més adient, però si ho posso tots dos de costat hi ha quel com que em falla (val a dir que estic convençut que és la cançó i no el conte).

Tot i així, suposso que per a tu si que hi diu i aixó em reafirma en l'efectivitat del relat, doncs m'havies convençut de que aquesta era la cançó perfecta pels sentiments del protagonista.

Serà qüestió de tornari en un altre moment i verificar si aquesta impressió es la bona.

Fins aviat!.

Gemma t'ha dit això: és sorprenent, però així és, les cançons arriben ben endins. La lletra sembla dirigida a nosaltres, i per un moment, així ho creiem... I estic ben dacord..., completament.

I també pens,...que molta de gent, aprofita les cançons dels altres, per fer-les seves i així adornar una història de lo més normal...

No ho dic pel teu relat, està molt ben escrit, però a la vida mateixa, molta gent ho fa, es posa una BSO a la seva vida, perque aquesta no sembli tan estúpida.

Sols és una reflexió.

Muak foster...m'ha agradat però...molt...mmmm...com t'ho diria, suau i directe?...no se...

K.C.

que despleguen uns sentiments a aquelles els que l'escolten.

Tot i seguí la història encuriosit per arribar al final, la idea principal que se m'ha transmés és aquesta la de les cançons que em van marcar una época...

Salut!

Com que no sé si saps que m'agradan molt els números rodons (si és que no, ara ja ho saps), aprofito per a fer aquest arrodoniment afegint un punt que m'he oblidat i que considero vital: i és la importància de tenir els amics al costat en els moments en què realment els necessites, no només per anar de copes. I la teva història reflecteix molt bé aquesta importància.

Repeteixo, un relat molt ben plantejat, argumentat i escrit. Deixa, paradoxalment, molt bon gust de boca.

260 besets, fost... ;-)

Feia dies que em mirava el títol però no hi havia entrat, i avui, en dos minutets de tranquil·litat, finalment m'hi he posat... i no he pogut deixar de llegir amb interès, amb un interrogant al cap fins a l'ultímissim mot. És un relat trist però entranyable, perquè el que hi he vist és l'agraïment del Ned pel temps que ella li va dedicar quan realment la va necessitar. Ara també la voldria amb ell, voldria que la lletra de la cançó fos la seva realitat, que el telèfon sonés, tal com li va prometre, però el manté viu l'esperança que algun dia, més tard o més d'ho sonarà i ella tornarà. I si més no, és perfectament conscient que segueix viu gràcies a ella, que ella va aconseguir fer fer-li aquest tomb a la seva vida. I d'aquí, aquest profund agraïment.

Et felicito, fost, efusivament, perquè has recreat un sentiment i una situació preciosos, amb un llenguatge fi i amb el punt just de dolçor i d'entrayabilitat. Renoi, crec que escrius molt bé. No t'hi poses gaire, però quan ho fas, en surt més que ben parat.

Caram, ara feia dies que no et dedicava tantes paraules... ;-)

Un beset, fost.

és sorprenent, però així és, les cançons arriben ben endins. La lletra sembla dirigida a nosaltres, i per un moment, així ho creiem...

Un petó i una rosa @--'-,---

Gemma34

.

Història d'una cançó, la cançó, sempre al costat, tantes vegades com el play ho permeti...
Ja te'l vaig comentar en el seu dia i me n'alegro veure'l a la teva plana penjat. L'he escoltada (moltes nits) i sense cap mena de dubte puc dir que el relat s'ajusta magníficament al que evoca la lletra : veu de seda acaronant les oïdes, embolcallant el neguit, obrint finestres on encara reposen cortines pesants que es mouen mandroses... Uns mots, molt més que mots, desitjos llunyans i en canvi, tan aprop...

petons

angie