Busco l'enyor

Un relat de: capsigranya

Busco l'enyor,
la ràbia,
l'eufòria.
I trobo una pica plena de plats bruts
i una sabata vella
i un tros de pa sec.

Comentaris

  • Una cosa és allò que busquem[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-06-2010 | Valoració: 10

    i l'altra el que trobem. Però no per això hem de deixar mai de buscar. També als plats bruts, a la sabata vella i al pa dur hi ha esperança.

    M'ha encantat l'estil concís del teu poema. I valoro no solament el que dius sinò lo que amaguen les teves paraules.

  • seguim en contacte...[Ofensiu]
    joandemataro | 31-05-2010 | Valoració: 10

    i gràcies a tu pels teus comentaris... Aquest poema és en poques paraules ple de significat i suggestiu, et felicito

    Avui et convido a veure un curtmetratge que es titula " El circo de las mariposas" i a llegir el poema que vaig fer inspirant-me en ell, espero que t'agradi:

    poema: La papallona sense ales

    una baraçadota

    joan

  • Gràcies[Ofensiu]
    capsigranya | 30-05-2010

    Moltes gràcies pel teu comentari, panxample! He aprofitat per fer un vol pels teus relats... bona feina!

  • fantàstic[Ofensiu]
    panxample | 28-05-2010 | Valoració: 10

    breu, precís i real,

Valoració mitja: 10

l´Autor

capsigranya

12 Relats

22 Comentaris

10337 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
No sóc perruquera. Potser ho hauria pogut ser, però la veritat és que no m'ho he plantejat mai (principalment perquè és una professió que mai no m'ha despertat cap interès).

Tampoc no m'ha atret mai la idea de ser una llauna de tonyina. I és que un cop surt de la botiga, la llauna no té possibilitat de controlar el seu destí. Vull dir que si el teu destí com a llauna de tonyina és una amanida d'estiu ben fresca i colorida doncs, com a destí, està prou bé, però, i si caus a mans d'un degenerat que un bon dia, en arribar a casa, decideix fer un pizza de tonyina?

Sóc, comptat i debatut, els modestos escrits que de tant en tant aconsegueixo parir. No em cal més: per als qui no tenim el do de la literatura, escriure quatre ratlles, per poca cosa que siguin, és un gran què. Si a més tenim la sort que algú ens llegeix i ens fa saber què en pensa, podem dir que hem tocat el cel.

M'agradarà rebre els vostres comentaris aquí, o al Facebook, o al meu blog.

Lola Balsareny
http://capsigranya.blogspot.com/