Busco el mar que hi ha en la mar...

Un relat de: Endimió

Busco el mar que hi ha
en la mar.
Sóc un viatger en la inhòspita
nit dels temps, descol·locat
i confús. Ho crido,
ara, i caic a l'estrella
de les mil i una nits
d'aquests temps, que avui
és meva.
I les ones llunyanes, inherents
al so de les meves orelles.
Com un regal, porten
i s'enduen les llums pesqueres,
latents rajos de Sol
per a un cor afeblit.
Dubto com un petit davant
anàlogues circumstàncies igualment
anhelades - profiterols i magdalenes-.
Per por de no saber tornar
a començar,
la tinta dels meus dits
que es fabrica en el món dels teus ulls
no deixa de capbussar-se.
Que es més fàcil buscar
que trobar el propi temps de la nit.

Busco el mar que hi ha
en la mar,
i sense voler, ara s'ha escapat
per l'horitzó, i trobo el cel.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Endimió

9 Relats

5 Comentaris

5608 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Mar; gavines boges que em desperten pel matí; sorres multicolors; dilluns; dilluns; però dissabte de febrer de 1990; lletres; sons; articulacions; verbs poc poderosos; convencions estripades; matins que corren de pressa; llibres; un piló de llibres; grecs amb túniques i pensament de sentiment; Art; escenari buit; escena plena; apuntador insistent; follets en boscos poc verds; mosques i mosquits, que s'estimen; brossa, brossa artística; home, home que és brossa; quadres; olor de pintura a l'oli; buscadors i trobadors; guitarres i nits plenes; Lluna; eternitats; un savi argentí que diu que un hombre es, a la larga, sus circunstancias; i per tant, latència; llum clara en ciutat fosca; finestres obertes; portes, portes sempre obertes; lladres de roses; bicicletes colrades pel Sol; Sol; parpelles tancades; pell salada; peus sempre descalços; i Mar, inel·ludible Mar.