Busco el llor, lluna absent

(Ets la Lluna que ha il·luminat la meva nit…)

Busco paraules entre la teva pell de llum
Per a donar valor als meus porucs llavis
Encisats per la teva mirada alta,
Que perden el nom en el lli de les galtes teves.

Fill de la matinada, exploro amb carícies
Les teves cuixes en flor, que m'ofereixen
L'escalfor del foc que guardo en els dits,
Oasis de jove brisa callada.

Per aconseguir-los, he travessat el desert
Dels meus malsons, que mai no acaba;
He oblidat la tristesa del meu viure,
El dolor que es clava en l'esperit.

Trobo en la meva set els besos que espero
Amb el delit més desesperat
Plens d'aigua dels teus somnis,
On enterro el sol de l'alegria.

No escoltes la veu del meu cor que et crida
En la solitud del seu batec
Mentre agonitza per sentir-te propera,
Com la sang que, calladament, l'omple de vida?

T'espera abans de començar la teva absència,
Quan el comiat esdevé llàgrima,
Perduda en la seva pregonesa,
Abans de saber que la meva ànima es queixa.

(Em deixes la llum de les teves parpelles en l'esperit…)

Busco l'esperança en les teves mirades
Que despullen del dol i l'agonia
El meu cor envoltat per la cendra
Per a tastar de nou el fruit de les teves paraules.

Aquesta ceguesa que em guia al naufragi
Dels teus braços em mostra la claredat del dia
Quan ets present o les tenebres de la soledat
Quan em rosega la teva absència.


Des de la llunyania, m'obro la carn
I la sang de les ferides
Segueix desitjant la fosca dels teus ulls,
La sedosa petja dels teus dits d'aire, que has deixat dins meu.

Endut per l'anhel de descobrir els teus llavis de pa
I la flama del teu cos, que els ha cuit,
Ensorro el seu record en el cap
Per a sobreviure en la melangia de no tenir-los.

No saps que seguiré escrivint el teu nom
-La màgia de la puresa-
en el vent amb la meva suor i el meu plor
quan només siguis silenci, llum emmudida?

T'espero, envoltat pel teu record
Per a que l'espera no sigui feixuga
Com la distància que separa el meu cor
Dels teus ulls, com la meva ànima que s'esqueixa.

(En les teves blanques ales abasto el bàlsam de l'oblit…)