Buscant vida intel·ligent

Un relat de: markitus

-Merda! M'he adormit, arribaré tard a la feina, en fi què hi farem, vaig cap a la dutxa. Ja estic llest, no tinc temps per esmorzar, ja ho faré més tard. Vaja, la Judit deu haver marxat amb pressa perquè s'ha deixat mig esmorzar, no tinc temps de recollir-ho. Avui agafaré el cotxe perquè amb RENFE no se sap mai i avui no és qüestió d'arribar tard a la reunió de les deu. La reunió és molt important per en Marc perquè el cap ha de decidir qui es fa càrrec de la delegació de Girona de l'empresa, que es dedica a la informàtica.
Baixa al garatge de l'edifici per agafar el cotxe, l'engega i posa la ràdio, sembla que al soterrani no funciona. Obre la porta del garatge amb el comandament a distància i en sortir la ràdio segueix sense funcionar, decideix canviar d'emissora però només sent soroll de fregit, finalment troba una de musical que si funciona i pensa que deu ser problema de les emissores. Però en aixecar el cap veu que pel carrer no hi passa ningú, està ben desert, però no en fa massa cas. Mentre condueix veu un cotxe aturat davant el semàfor, que està verd, a més veu que la porta del conductor està oberta, passa pel costat a poc a poc però no hi veu ningú, sembla abandonat. Passa l'encreuament i veu a més cotxes igual que el que acaba de veure, parats al mig de la calçada. A més segueix sense veure cap vianant pel carrer. En Marc comença a estar estranyat, intenta buscar una emissora on facin notícies i saber si ha passat alguna cosa, però res, només troba emissores musicals, decideix trucar la seva xicota, la Judit, però no agafa el telèfon.
-Deu estar enfeinada, ja la trucaré més tard, que deu passar avui? Ja ho sé, trucaré a la feina a veure si algú sap que està passant. Vaja, ningú contesta, això si que és estrany. Mmmm....a veure si el Toni....el truco. Hola!, vaja és el contestador. Seguiré endavant perquè queda mitja hora per la reunió.
En Marc arriba a la feina i en tot el recorregut des de casa seva fins a l'empresa on treballa no ha vist ningú pel carrer. Entra a la recepció i no hi ha ningú, però les llums i els ordinadors estan en funcionament, puja al segon pis i va cap a la sala de reunions, ja que la reunió deu haver començat fa cinc minuts, però no hi troba ningú, va a diferents despatxos i no hi troba ningú, es comença a posar nerviós i es pessiga per veure que no estigui somiant, però no, li ha fet mal el pessic. Recorre tota l'empresa i no troba ningú, surt i torna cap al cotxe, decideix voltar per veure si troba algun policia, però no en troba cap, la ciutat està deserta. L'ha recorregut tota, ha estat a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, a la Policia Municipal i fins i tot als bombers, però res, ningú enlloc. En Marc pensa en deixar la ciutat i buscar algú en un altre lloc, a més comença a ser difícil circular de tants cotxes abandonats com hi ha. Deixa Terrassa i decideix anar cap al nord, de camí veu un gran centre comercial i decideix parar per veure si hi ha gent, normalment aquests llocs sempre estan plens. Hi ha molts cotxes aparcats però no hi veu ningú. És molt estrany perquè el centre és obert, amb tot funcionant, però no hi ha ni clients ni treballadors. De tota manera hi entra i s'hi passeja, tot està impecable, els congeladors funcionant, les neveres, les televisions també funcionen, s'hi atura i mira una de les televisions que hi ha en l'expositor.
-Això de no trobar ningú tampoc està tant malament, s'hi està bé, no hi ha aglomeracions, empentes i....no haig de pagar res! Mmmm....Potser que m'endugui algunes coses que em fan falta i aquí no hi fan res. En Marc agafa dos carros i els comença a omplir de menjar, de compactes, de jocs, de diversos aparells informàtics i audiovisuals i es dirigeix cap al cotxe, abans de sortir, mira a diferents costats per si algú el veu, però de seguida pensa que és una rucada, carrega el cotxe, gairebé no entra res, veu que el microones i la televisió de quaranta dues polzades no entren i les deixa en un costat, i pensa que ja tornarà. Un cop a dins engega el cotxe i torna a sonar la ràdio musical que tenia posada, en aquest moment pensa que si està funcionant aquesta emissora és que hi ha algú. Decideix canviar de pla i marxa cap a Barcelona per anar a l'emissora que està escoltant. En menys de vint minuts es planta davant l'edifici de l'emissora, al bell mig de la Diagonal aparca el cotxe, ja que no hi ha ningú, pot fer el que vol. Entra a l'edifici de l'emissora i totes les llums estan funcionant, els ordinadors també, però no hi ha ningú, entra a l'estudi i tampoc no hi ha ningú, l'emissora funciona perquè hi ha un ordinador programat per passar música i anuncis, s'asseu a la cadira del locutor i es queda pensatiu.
-Realment no hi ha ningú enlloc? No pot ser, què ha passat amb la Judit? I el Toni? I els pares?.... Per què sóc l'únic o sembla que sóc l'únic que queda?. Hi ha un micròfon, i si intento llançar un missatge per la ràdio? Potser hi ha algú altra que es troba en la mateixa situació que jo. A veure com va.... En Marc troba com fer funcionar el micròfon i llença el missatge que si hi ha algú que l'escolti que el truqui i dóna el seu número de telèfon mòbil. Ho repeteix varies vegades, es queda unes hores a l'emissora. Finalment decideix marxar veient que no té èxit. Torna a pujar al cotxe i comença a donar voltes per Barcelona fins que arriba davant d'un hotel luxós de la ciutat. Com que no hi ha ningú enlloc i tampoc li queda massa benzina, deixa el cotxe entra a l'hotel amb el menjar que havia agafat del centre comercial. S'instal·la en una de les habitacions més luxoses i hi passa uns dies. Passen cinc dies des de que es va instal·lar a l'hotel, comença a està trist, després de passar aquests dies fent el què volia ara troba a faltar, no només a la gent que estima, sinó a la resta de persones, necessita trobar algú, el sentiment de soletat és molt gran. La seva missió ha canviat, abans era la de viure i gaudir de la vida, però ara és la de buscar vida intel·ligent, bé millor dit, altres éssers humans al món. Quina ironia, la humanitat buscant vida intel·ligent en altres planetes i no sentir-se sols en l'univers, quan en aquest mateix planeta un pot tenir el mateix sentiment de soletat d'en Marc cada dia.
En Marc deixa per l'endemà la seva missió i es posa a dormir. Es desperta i veu la cara d'un home i l'altre d'una dona, s'aixeca i els abraça, es mira i té molts cables connectats al seu cos, l'home li diu que es torni a estirar que necessita reposar, observa una mica més i veu que és en un hospital. Apareix una nova cara que l'observa, és la Judit.
-Com et trobes?-diu la Judit.
-No hi havia ningú, hi ha més gent? On us havíeu ficat? M'he sentit molt sol. Què hi faig en un hospital?
La Judit no entenia cap de les preguntes excepte l'última.
-No sé de què parles, però quasi et perdem, has patit un infart mentre dormies, sort que avui m'he adormit i he pogut avisar una ambulància.
A en Marc, el que més el feia trobar-se bé no era recuperar-se de l'infart, sinó saber que no està sol.

Comentaris

  • És interessant[Ofensiu]
    ANEROL | 07-08-2007 | Valoració: 9

    el tema de fons que toques. Durant la lectura he trobat algunes repeticions; el meu parer és que maca revisar l'escrit. És el primer que et llegeixo i ho seguiré fent.

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

29520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.