Buscant paraules

Un relat de: kispar fidu

Vaig néixer petita,
he crescut gran,
i què és tot el que he obtingut?

Somriures, plors;
rialles, dolors;
amistats, enganys;
amors i desamors.

Pel camí
he perdut rialles
i he anat trobant records.

He perdut amistats
i també n'he retrobat.

La melodia d'unes notes
sempre al meu costat,
ajudant-me i guiant-me,
fent-me descobrir la misteriosa màgia dels somnis.

He vist passar gent,
alguns marcaven en mi la seva firma,
i d'altres s'allunyaven amb un suau cop de vent.

He sentit els raigs de Sol de bon matí,
i m'he adormit sota les estrelles.

La meva pell ha tastat
l'escalfor d'una llar
i la fredor d'un adéu.

He vist allunyar-se una mirada
i sota un somriure dibuixar-se una llàgrima.

He escoltat el so dels contes
i assaborit els encants de les cançons.

He cantat sota somnis
que feien ombra a les veritats.

He ballat rere els llunyans ulls d'un observador
i dansat sota la mirada d'uns ulls sense nom.

Vaig néixer petita
i rere l'escalfor d'unes mans maternals
vaig tastar els primers sabors d'una vida que m'acompanyava.

He caminat entre boscos d'obstacles,
superant cada pas que em feia créixer.

i què em queda per viure?

Molts somriures,
varis plors.

Potser amors,
compartits amb somnis desfets.

Camins per recórrer, sota pluges de cançons.

Ulls amagats, mirades somrients.

Tímides carícies, sons encisadors.

Paraules amagades
d'entre les misterioses fulles
que amaga un llibre.

Misteris emmascarats sota un rostre impalpable.

I gotes de pluja regalimant les pells d'aquells éssers que desconec.

Petons salats de dolços sabors.

Mirades buscades que cerquen un lloc.



Em perdo entre frases que volen
deixant-se portar per paraules que sorgeixen d'un no-res indescriptible
i transformen els meus pensaments.

Em deixo guiar per unes mans que recorren fulls
expressant-se d'una manera que seria incapaç de descriure.

Em tempten somnis que no voldria desitjar tastar-los.

Em miren uns ulls que no sé d'on provenen.

Em posseeixen les notes de cançons no inventades.

M'envaeixen uns móns dels quals no pertanyo.

Deixo arrossegar-me per una corrent
que no sé on em porta
però que em mou dolçament.


Vaig néixer petita,
he crescut gran,
i tot el què puc dir
és que he viscut
i ho seguiré fent.

Comentaris

  • Endavant![Ofensiu]
    angie | 31-03-2006

    Tu ho has dit, les paraules són allà, al final del corrent...

    "Deixo arrossegar-me per una corrent
    que no sé on em porta
    però que em mou dolçament."

    aquelles paraules que tant desitges escoltar són al delta d'aquest cabdal de desitjos, un cabdal desconegut, potser amb ràpids i remolins, però que amb la nostra barca hem de recòrrer, doncs és el que la vida ens atorga, un nou camí per on surar...

    petons, reina i no cal deixar d'estimar-lo, només hem de ser generosos amb nosaltres mateixos i obrir-nos finestres a la felicitat...

    angie

  • si estimes la vida[Ofensiu]
    jaumesb | 21-02-2006 | Valoració: 10

    ella també t'estima
    t'has esforçat molt, guar-da'l i rellegeix-lo quan siguis més gran

  • doncs...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-02-2006

    si vas néixer petita i has crescut i has viscut tot això que dius... doncs... ja t'has fet gran, moooolt gran... no en anys, sinó en maduresa
    i per això tens vivències, mooooltes per contar i omplir poemes.
    Una abraçada, gemma!

  • ... i les has trobades![Ofensiu]
    brideshead | 10-02-2006

    Un bell poema de recerca, rememorant tot allò que has trobat, tot allò que has perdut, tot allò que tens, tot allò que t'espera.

    "...
    He vist passar gent,
    alguns marcaven en mi la seva firma,
    i d'altres s'allunyaven amb un suau cop de vent.
    ..."

    M'agrada mot aquesta estrofa, la manera com dius que hi ha qui deixa petjada en nosaltres, i d'altres que s'esfumen com el vent...

    Et diré que el trobo un pèl llarg. El poema arrenca molt bé, amb força, sitúes molt bé l'escenari per anar expressant tot els pensaments que desgranes. Però quan arribes als versos que comences amb "Em", crec que es difumina una mica l'ímpetu inicial. He tingut la sensació que, tot i mantenir el fil argumental, canvies el to de sobte, barreges idees, és com si llegís dos poemes en un de sol. Tot i que, insisteixo, mantens el fil d'aquesta cerca de paraules que defineixen, poc a poc, el teu temps viscut, el present, i el que vindrà.

    De tota manera, dofineta, això només és la meva opinió. Però com que t'aprecio molt, doncs he cregut que havia de ser-te sincera del tot.

    Una abraçada molt gran, i felicitat per aquesta seixantena que acabes d'encetar!

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

210438 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo