BUSCANT A LILY DESESPERADAMENT

Un relat de: Mena Guiga
"Serà una pel.lícula sensacional, taquillera, comentada, mirada i remirada, un clàssic i un repte per a nosaltres."
Amb aquestes paraules el director va comunicar el seu entusiame artístic i econòmic a tothom congregat a la sala i que d'una forma o altre prendria part en l'elaboració del film.
Però faltava l'estrella animal per continuar amb tan bona embranzida i va repartir fotocòpies per tal que fossin escampades i col.locades per tota la ciutat i les rodalies.

ES BUSCA GOS PER A PAPER D'ANIMAL PRINCIPAL. HA DE
TENIR EL PELATGE ÒPTIM DE DOS CENTÍMETRES, VISTA AGUDA
GENS OBTUSA, OLFACTE PASSANT DE MITJANER, LLENGUA
TOBOGÀNICA (AIXÒ SÍ) I CUA EXTENSIBLE (AIXÒ TAMBÉ).
INTERESSATS DIRIGIR-SE A PRODUCCIONS LILYOSES, S.L.

La senyora Tadds va ser la primera en presentar-s'hi amb un bell ca d'aspecte simpàtic...que marcava territori a tots els racons de la productora! Van ser engegats, dona i gos, en pixar en Taddy a la cama dreta i sexy de la Lily, l'actriu primera, mentre ella es mirava al mirall narcísicament. De l'ensurt i del fàstic, l'estrella, escandalitzada per l'atreviment, es va desmaiar. Pertocava fer-ho sense assajar....i el terra era massa dur! Ambulància, urgències....en tindria per dos mesos.
La senyoreta Tedds, soltera de tota una vida de cinquanta anys llargs, va aparèixer acompanyada de la seva mascota, un ínfim gos d'ulls sortits vidriosos i que desprenia un aroma de vainilla. Eren els seus gelats preferits, va explicar la propietària. El Bobby cumplia amb tots els requisits. Perfecte. Que es rodés alguna escena d'exteriors. No va poder ser. La bèstia era mascota d'interior. La senyora Tedds l'havia traslladat dins una maleta amb rodetes en foscor total per fer-lo arribar als estudis. La dona era prenent un rooibos de taronja amb el maquillador (també solter de tota la vida de cinquanta llargs) i li venen que el seu gos ha tingut un atac d'angoixa. Ella que li posa uns calçotets de blonda, el remei contra la por, l'entafora novament a la maleta i adéu depressa i ja mai la casarem.
En tercer lloc va arribar a Produccions Lilyoses la vídua Tidds (li calia un ingrés extra, la modesta pensió no era prou per a ella i les seves set germanes bessones enganxades pels colzes) amb el seu gos, en
Saturní, animal ben educat abillat amb corbata i botins de xarol. Una joia. El director va quedar bocabadat. Els càmeres el filmaven i l'animal demostrava una gràcia innata movent-se amb naturalitat i somrient de tant en tant. Dentadura blanca i esmolada per l'esmolet cada tres mesos.
Rodaven l'escena de fer la cua extensible per travessar un pont i que per sobre hi passessin persones que anaven a la deriva en un terreny difícil capitanejats per l'actor principal, Orlando Cloose. Home d'un sex appeal per comentar-lo uns quants paràgrafs. El protagonista era el primer en passar, la música era de gran moment d'acció...Saturní va tenir picor al musell i...va esternudar. Orlando va caure al riu. No sabia nedar. Encara el busquen.
El següent en presentar-se amb un gos va ser mister Todds. Amo i gos vestits amb trajo blanc impecable. Mister Todds lluïa uns cabells postissos força arnats i tothom va entendre que anava just de diners. Els trajos blancs, vistos de més aprop, eren bosses de plàstic cosides, això sí, amb gran traça. El gos, de nom Ulisses, semblava apte i correcte. Llàstima que no sabés girar la cua fent un cercle perfecte (havia de marejar), com fan amb el coll els mussols i les òlibes, o això diuen. I pitjor encara: que mossegués el director en recriminar-li i fer-lo sentir malament. Li va clavar els ullals al taló d'Aquil.les dret, l'Ulisses. Ho feia per demostrar-li que a ell no el trepitjava ningú i que sabia la història de Troya. I d'aquí al carrer un passet.
Fins que es va presentar un passa-de-tot bohemi i hippiós, l'Edgar Tudds. Els de la productora ja no acceptarien més candidats canins ni amb sucre candy. Començaven a tenir-ne més que prou. El film s'endarreria i estaven perdent diners.
El gos de l'Edgar es deia Joseph Mary i era natural de Xile de mare xilena i pare bostonià. Podia bordar en més d'un idioma i això li feia pujar el caché. L'Edgar, xiulant, fent gestos i amb paraules feia que el gos fes el paper meravellosament. L'Edgar va acabar essent el protagonista. L'actriu principal, la dona de fer feines.
Per fi i finalment la pel.lícula va surtir a la llum, a totes les cartelleres. L'únic que amb el títol inicial canviat: "Buscant un ca desesperadament".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434339 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com